Acomiadar l’any és una mena de ritus de pas, és el moment en què, albirant un nou any regires i remenes, un a un, els mesos pretèrits que has transitat. Fas comptes dels moments viscuts i mesures els seus significats anotant-los en els assentaments comptables del llibre de pèrdues i guanys. La cooperativa encara no té dos anys, però aquest últim ha estat viscut amb tanta intensitat que val per tres.
Fa quatre mesos que les claus de l’espai de Celrà ens obren la porta al paratge d’una liminalitat buscada i volguda. Situades en el full en blanc per escriure, fem esquemes d’allò que no podem imaginar; transitem per camins coneguts que volem capgirar i aprenem noves formes de jugar. Sí, jugar. Apostar, arriscar, participar en aquells projectes que ens aporten noves percepcions d’una complexitat sempre fugissera, sempre debatuda i sempre per descobrir.
Intentem, en definitiva, inventar un nou any, fer créixer el projecte que ens porta per llindars diversos i, a vegades, difícils d’explicar. Sort en tenim de totes les persones que ens estimeu i ens feu costat, esperem oferir-vos el millor de nosaltres i que en pugueu gaudir.
Per això mateix, perquè estem just al llindar dels bons desitjos: Bon any nou!