Can Cors, al bell mig del casc antic (blog celrà educació exposició exposición recerca)

blog-item

Seguim desplegant el projecte «Geografies variables de la memòria». En qualsevol de les converses mantingudes en aquests últims mesos amb les dones de la població, els dos hi són presents, sempre, en cada festa, en cada ball, actuació teatral, cinema, exposicions i tot tipus d’activitats variades. Ambdós edificis han contingut, gestionat per associacions o empreses, al llarg de la seva història, tota mena de produccions culturals, socials i polítiques. Si parlem de cultura a Celrà, hi ha dos edificis emblemàtics que comparteixen el protagonisme al llarg de més d’un segle: l’Ateneu i Can Cors.
 


 

Després de parlar-me i fer-me les descripcions de com eren, què hi feien, les seves històries personals i amb la informació prèvia recollida, vaig voler dotar-les del contingut que guarden els arxius, diaris i llibres. Aquesta reconstrucció és lenta, delicada i encara ara no tinc totes les peces d’un puzle, situat entre la memòria i la història, que em segueix meravellant. Per relatar la història sencera encara em manquen peces ocupades pels dubtes.

 

Comencem a apropar-nos a un dels edificis, a Can Cors i a alguna les societats que s’han fet càrrec de dinamitzar-lo. L’any 1888, els diaris ens parlen de la Societat Casino “La Unión” que organitza, per la festa major, els balls als envelats i les actuacions de cobles i orquestres. Encara que no hem trobat notícies sobre les activitats abans d’aquesta data, sí que les hem trobades de la seva constitució com a Societat el 1884, com ens explica el diari:

 

“Celrá 12 Diciembre de 1884”

Muy señor mío. Con verdadero placer tomo la pluma para cuenta á usted de un hecho transcendental para esta población el que, mereciendo los placemes de una gran parte del vecindario por el laudable fin que se propone, no ha podido dejar de ser injustamente censurado por un reducido número de enemigos de todo cuanto tiende a civilización y progreso. (…)
Me refiero, señor director, á la organización de la Sociedad que con el título de “Casino Unión” hace poco se ha instalado en este pueblo y que se inauguró el 30 de noviembre último. (…)
 

El salón estaba atestado no faltando uno solo de los 119 socios que hasta hoy cuenta la sociedad. (…)
El lema de la nueva sociedad es: ser hoy más instruidos que ayer, mañana más que hoy; establecer una biblioteca como medio de instrucción, abrir academias de canto, y cuando las circunstancias lo permitan conferencias acerca las materias mas útil de aplicación.


El demócrata : periódico político, literario de noticias y de intereses materiales : órgano del Partido Democrático-Gubernamental de la provincia.

 
Entre els socis el diari anomena el president D. Francisco Garriga, el secretari D. Baldomero Prat i el vocal D. Pedro Camps.
 
A l’Arxiu Històric de Girona, al fons de Govern Civil, tenim el document de totes les entitats que es van registrar fins a l’any 1937. No apareix cap amb aquest nom però sí que s’hi ha registrada – encara que no hi consta la data ni objecte- una societat anomenada “Unión Republicana”. És possible que fos la mateixa? A l’antic edifici, a la cantonada de la plaça amb el carrer major, estava situat el «Casino»? El 1904 encara està documentat un cafè “La Unió” a Celrà. Arriben nous temps i una nova edificació, la que actualment es coneix com a Can Cors. Aquesta la podríem situar entre 1907 i 1913.

 

Entre aquestes dues dates hi ha dos esdeveniments importants, l’any 1907 hi ha una nova notícia respecte al patrimoni de Can Cors, Concepció Cors i Vall-llovera, després d’un llarg litigi amb Isabel Bosch Oliva, és felicitada al Diario de Gerona per proclamar-se hereva legítima del patrimoni. Aquest fet no seria important si uns anys després, el 1913, no la trobéssim a ella mateixa i el seu marit, Lluís Pons Tusquets, els trobem inaugurant un nou espai: «El Sindicat Agrícola», el qual han promogut sent-ne els benefactors.


 

En la recerca de totes les persones protagonistes, anem una mica endarrere i en l’entremig, l’any 1900, al diari Lo Somatent, trobem dues referències en la descripció d’un meeting catalanista organitzat amb l’agrupació “1714” de Celrà

.
 


(…) Avans de comensar lo meeting lo coro «La Unió Celranenca”, que tan acertadament dirigeix Joseph Fort, va cantar ab gran colorit varies pesses catalanes, entre ellas una bonica sardana de molt bon efecte.(…)

Lo Somatent : diari regionalista d’avisos y noticias: Año XV Número 3549 – 1900 abril 25

 
Ens interessa destacar al director del cor, el Sr .Fort, perquè serà qui dirigirà durant molts anys la Sociedad Coral «La Unión» o «Unión Celranense» o «Unió Celranenca» i qui formarà part de la Junta de la Societat «Unión Celranense». En la renovació de la junta, com explica el diari El tradicionalista, el Sr. Fort és president honorari. A més a més, uns anys més tard, també forma part del «Sindicat Agrícola de Celrà», de fet per la descripció podria ser el seu president quan s’inaugura el nou edifici l’any 1913.
 
La descripció del nou local ens diu:
 


En la antigua casa solariega Cors reunieronse los invitados y de allí dirigieronse al local del Sindicato, sito en la plaza, donde una orquesta, con aquel motivo, tocó sardanas, en compañia del presidente del Sindicato Sr. Fort, individuos de la Junta y principales socios.
Una vez en el espacioso local lo primero que fué expuesto a la admiración de los visitantes fué una de las salas en las que se hallan instaladas las magníficas máquinas agrícolas que para uso de los socios del Sindicato ha adquirido el Sr. Pons generosamente (…)


Diario de Gerona de Avisos y Noticias. 10/6/1913.

 
No sabem la data exacta però entre 1907 i 1913, segurament es va construir el “espacioso” local. En realitat és un edifici dividit en diferents espais, el que toca a la plaça, amb el cafè i el situat a continuació, on podrien estar exposades “las magníficas máquinas agrícolas”. Semblaria que en una societat com el Sindicat Agrícola no ni hi ha cabuda per als balls, però l’any 1915, en la celebració de Sant Isidre, és reprovat pel diari El norte : diario católico-monárquico per organitzar el ball i entrar en competició amb l’Ateneu Celranense.
 


La fiesta anual de San Isidro se ha celebrado con gran esplendor, habiendo contribuido a ello los festejos que, para honrar a su patrón, ha organizado el Sindicato Agrícola.
Amenizó los actos la renombrada orquesta La Principal de La Bisbal, la que, aparte de las funciones religiosas, ejecutó conciertos y bailes, siendo muy concurridos los efectuados en la magnífica y espaciosa sala de la casa Cors.
 
El Ateneo Celranense, para no ser menos, organizó también bailes (…) día, que también resultaron animados, siendo de lamentar que aquella sociedad, sabiendo que ésta la imitaria, no haya organizado para honra de San Isidro, festejos menos reprobables y denigrantes para el nombre que ostenta.
 
A nuestro entender, los bailes, tanto de orquesta como de manubrio, no caben a los fines de los beneméritos Sindicatos Agrícolas.

El norte : diario católico-monárquico: Año VI Número 1634 – 1915 mayo 18

 
Els dos edificis emblemàtics ja estan en ple funcionament i en competició. I així es recorda més d’un segle després encara. Però, ens queda parlar de les dues societats que les dinamitzaran. Entre aquestes dates, com queda reflectit al registre de societats, en tenim dues més: Armonia Celranense i Ateneo Celranense. De la relació entre el Sindicat Agrícola i l’Armonia Celranense ens parla una carta signada per Enrique Prat i Josep Vidal, l’any 1919, arran d’uns successos durant les vagues generals a tot el país.
 


En la edición del Diario de Gerona, correspondiente al dia 11 del presente mes, aparece un suelto en el que al dar cuenta de los sucesos ocurridos en este pueblo el dia 9 del corriente se tergiversa abiertamente los hechos; por lo que a Presidentes que se hallan ser los suscritos de las Sociedades Sindicato Agricola, La Harmonía Celranense i Centro Unión republicana, protestamos enérgicamente de la versión dada a los referidos sucesos, ya que lo ocurrido fue lo siguiente: Sobre las 4 más o menos de la tarde, hallándose en la plaza pública varias personas, como es costumbre en este pueblo en los días festivos, y otras que salian de la función religiosa, que se había celebrado en la Iglesia, quedaron sorprendidos por la Guardia civil, quienes sin motivo ni pretexto alguno empezaron a repartir culetazos, lo que motivó la consiguiente confución, teniendo la gente que refugiarse en las casa vecinas.
 
Al cabo de media hora aproximadamente en medio de un gran asombro, vióse como la Guardia Civil disparaban unos 10 o doce tiros, sobre la casa donde está instalado un café público, sita en la dicha plaza esquina en la calle de Sixto Quintana, cuyos proyectiles, causaron algunos desperfectos en dicha casa entre ellos la rotura de un barrote de hierro del balcon del primer piso (…)
 
No es cierto, de que por parte del público hubiese insulto, ni agresión a la fuerza armada, como equivocadamente si hizo constar en el suelto de referencia.
 

El norte : diario católico-monárquico: Año X Número 2961 – 1919 noviembre 20

 
Aquestes tres societats comparteixen l’espai i ideals? Ens fa referència a la primera entitat registrada? Estan ubicades entre la Sala “espaciosa” i el Cafè? Són una de les possibilitats. Les notícies del Sindicat Agrícola es van esvaint i la societat Armonia s’encarrega de la programació de les festes majors, concerts, teatre i cinema (conegut com a cine Vell, segons els visitants a les festes) a Can Cors? El cinema no ho tenim documentat als diaris, però sí els balls i concerts fins a l’última festa major, programada l’any 1936.
 
Arribem altres temps i les societats, associacions i casinos antics han desaparegut, s’han dissolt pel nou règim franquista. Tot i els temps que corren, una “nova” “Unión Celranense” demana permís per constituir-se. Però, al diari El Pirineo de març de 1940, llegim la notícia de la denegació per part del Ministerio de Gobernación. Així i tot, tot i els temps de censura, tot i la postguerra l’any 1940 es programa per la festa major com s’explicava a l’anterior entrada i són multats per això.
 
Ara sí, ens trobem en els anys que han quedat fixats a les memòries de les dones de Celrà. Els anys de quan eren joves, en les converses em parlen de Can Cors i Can Serra, què, com si fossin sinònims, signifiquen el mateix lloc, o gairebé. Can Serra i Can Cors s’utilitzen indiferentment per parlar del cinema i els balls. Però no són exactament el mateix com m’acaba explicant la Dolors Fortià, Can Serra es refereix al cafè i restaurant, el lloc, on en durant l’intermedi del ball, s’anava a consumir, estan comunicats un amb l’altre. De Can Serra, va passar després a ser Ca La Baia, allà, al primer pis es troba la sala on moltes d’elles van celebrar el convit del seu casament i que durant molts anys va ser el bar de la plaça, com sempre ha estat, tot segueix igual el cafè i la Sala Cors.

Si volen buscar a l’arxiu, no trobarem cap dels dos noms anteriors, hem de fer la recerca com “Cine Moderno” o “Salon Moderno”. L’Arxiu Històric de Girona, al fons de Govern Civil, es conserven tots els permisos per a la celebració de festes, balls i actes de la d’inspecció dels cinemes. L’empresari que gestionava les dues sales va ser durant molts anys Ricardo Gimbernat, en Toni maco fins a mitjans dels anys 60, que s’ocuparà la “Unión Cultural y Deportiva” de Celrà. De les programacions dels balls, m’agrada especialment el de “trajes”, que és el carnaval amb el nom amb el qual passa la censura. Al web de todocolección podeu trobar alguns cartells amb la programació d’aquest cinema i dels bailables que, de tant en tant, es programaven. Tot el recull documental el podreu consultar al nostre espai en l’exposició del projecte a partir del 13 de desembre.

La Sala Can Cors, encara es conserva tal com era, és com obrir una porta als temps passats, encara queda la remor i llogada per l’Ajuntament de Celrà, l’última entitat que l’ha dotada de vida és La Faktoria d’Arts Escèniques com a lloc de creació.

Amb el suport de: