El més maco dels espais: L’Ateneu (art blog celrà educació música recerca)

blog-item

De Can Cors seguim pel carrer Major, aquest ens porta directament a l’altre espai emblemàtic de Celrà: L’Ateneu. En l’anterior entrada us parlava de la necessitat de tenir la màxima informació possible per elaborar el trencaclosques del relat. Per l’Ateneu encara em queden, com a Can Cors, dubtes que ocupen els buits d’un temps passat. L’edifici és important, és l’espai més maco, segons la Dolors Fortià, allà on sempre anaven més persones per la festa major.
 


 

Ens feia especial il·lusió trobar als diaris, com de Can Cors, una notícia que ens expliqués quan i com havia estat la seva inauguració. Però no ha estat així. Les limitacions de la cerca per paraules clau en un text digitalitzat, tot i que ho hem provat de totes les formes possibles que hem pogut imaginar ho han impedit, tot i que també podria ser que aquesta notícia no fos publicada als diaris. Revisant la documentació que custodia l’Arxiu Històric de Girona, al fons de l’Ajuntament de Celrà i al fons de la Fàbrica Pagans, hem anat trobant les llicències d’obres, algunes planimetries de l’època, però cap, de moment, de l’edifici de l’Ateneu. Ens queden encara moltes carpetes per consultar, el treball d’investigació és lent i necessita el seu temps.


 

De moment comencem amb el que tenim. I, per això, partim de la inscripció al registre d’associacions del Govern Civil que ens diu que la Societat Ateneo Celranense es va constituir el 26 de maig de 1912. Sabem de la relació de l’Ateneu amb la família Pagans i uns mesos abans del registre al Govern Civil trobem una notícia al diari:

 

Nos ha visitado nuestro amigo el industrial D. Pedro Pagáns de Celrá.
Dicho señor ha recabado del Ateneo Bañolense una copia de sus estatutos, al objeto de fundar una sociedad por el estilo en aquella población, que por lo visto, varios elementos progresivos tratan de asociarse para defenderse de la influencia caciquil.

El amigo del pueblo : publicación quincenal : órgano del grupo de cultura: Año IV Número 72 – 1912 marzo 17

 
No sabem molt bé a què es refereix amb els “varios elementos progresivos”, però, dos mesos després estava registrada la nova societat. Ens queden algunes preguntes obertes. Quina és l’altra? La Societat Armonia ja està registrada. Però al BOP trobem referències d’una societat casino Libertad Celranense entre el 1913 i 1917, serà aquesta la progressiva?
 


 

Una altra pregunta és sobre el local social. Era ja l’Ateneu? Estava ja construït? La següent referència que trobem ens porta a l’any 1914.

 

El “Ateneo Celranense” de Celrá ha contratado las orquestas “Unión Filarmónica’ de Barcelona y “La Principal” de Palafrugell, para amenizar los bailes y conciertos que celebrará dicha sociedad los dias 7, 8 y 9 de mayo, fiesta mayor de dicho pueblo.

Diario de Gerona de Avisos y Noticias. 29/4/1914. Pàgina 11.

 
No ens explica la notícia en quins espais es porten a terme aquests balls. Del local en sentirem a parlar un any més tard, al 1915, quan:
 

Se ha celebrado en Celrá con todo esplendor, una fiesta, con motivo de la terminación de un edificio que los Sres. Fontana, Brillas v Pagans han hecho construir en la fábrica de extractos tánicos que desde hace muchos años tienen establecida en dicho pueblo. Se celebró con este motivo una función religiosa y luego los dueños obsequiaron a sus dependientes y obreros con una comida espléndida v varios festejos.

Fueron invitadas las autoridades del pueblo. El banquete tuvo lugar en el local del Ateneo Celranense, asistiendo al mismo unos doscientos cincuenta comensales.


Diario de Gerona de Avisos y Noticias. 6/11/1915. Pàgina 7.

 


 

Són molts els edificis que aquests empresaris van arribar a construir al llarg dels anys; al fons Pagans de l’Arxiu Històric de Girona trobem més de 200 plànols. Els diaris, l’any 1915, ja ens parlen del local que, segurament, és el cafè i petita sala que s’utilitzen més habitualment, com a Can Cors. A partir d’aquesta data, gairebé en totes les notícies, llegirem que la festa major de Celrà està organitzada per la Societat Ateneo Celranense i la Societat Armonia. Entre les dues societats arribarem a l’any 1936.

 

Lucidísima se ha visto y concurrida como pocos años la fiesta mayor de Celrá, que hoy termina, Organizadas por el «Ateneo Celranense» se han celebrado grandes festejos, figurando en el programa sardanas en la plaza, conciertos en el local de la sociedad y en el «Ateneo», serenatas pública y bailes de sociedad, ejecutados por la orquesta «La Principal» de Palafrugell. Los oficios, procesión y funciones religiosas han sido solemnes y concurrídisimas.

Diario de Gerona de Avisos y Noticias. 9/5/1916.

 
De moment no hem trobat els plànols però sí una descripció de l’any 1922, al BOP (Butlletí Oficial de la Província), arran d’una reclamació de D. Sixto Castellá, D. Emilio Vilar, D. José Gimbernat i D. José Vidal per la utilització del local per a les eleccions i això ens situa i explica una mica:

Resultando que la reclamación se funda en que el local designado para Colegio de la Sección 2.”, radica en el edificio que ocupa la Sociedad política llamada «Ateneo Celranense»; local que estiman impropio y disconforme (…)

Resultado que la Presidencia de aquella Junta municipal del Censo informa: que la Sociedad «Ateneo Celranense» es puramente recreativa y tiene su residencia en local contiguo al del Colegio y que el haber designado este último obedece a que, por sus condiciones de capacidad y por estar instalado en planta baja, es más adecuado para tales fines; terminando por exponer que el local Escuela de niñas está situado en el primer piso, cuya escalera es angosta y tiene sólo una anchura de 50 centímetros. (…)

La Junta provincial acuerda dejar sin efecto el local «Ateneo Celranense», designado para Colegio electoral de la 2ª sección de Celrá, y designar en su lugar la Escuela nacional de niñas.
Butlletí Oficial de la Província de Girona. 31/01/1922, núm. 13, p. 2.


 

L’escola de nenes era al pis superior de l’Ateneu? O era a l’edifici del costat? Al padró de l’any 1922, digitalitzat per l’Arxiu Històric de Girona, al carrer Sixto Quintana s/n, just abans de la família Renart, també s/n, hi viuen les mestres Gertrudis Moret i Jacinta Pi. Arribo a Can Ponac amb aquesta pregunta i la Dolors Fortià m’explica que l’escola de nenes on va anar la seva mare era al costat de l’Ateneu.

 
Des de finals dels anys 20 i durant la dècada dels 30 a l’Ateneu es programa més enllà de la festa major i trobem referències de teatre, concerts i cinema. Per compartir, hem seleccionat dues notícies, una d’elles respecte a la programació musical: Una lligada a l’Orfeó Unió Celranenca, i l’altra una crítica teatral, perquè parlen del pare de la Dolors Fortià.

CELRÁ.—Orfeó Popular Celranenc. — Concert a l’Ateneu Celranenc. — Programa: «El cant de la Senyera», Millet; «Sant Josep i la Mare de Déu» (estrena), Llongueres; «Allá sota una penyá», Llongueres; «Festa Major», Fort; «El Pardal», Pérez Moya; «La noia de l’Empordá» (estrena) Baró; «Celranenca» (sardana), Baró; «La masía catalana» (sardana), Baró; «El presseguer florit», Baró; «Serenata» (estrena), Otto; «La pastora» (estrena), Llongueres; «Bella companyia» (estrena), Llongueres; «Les bésties en el naíxement», Llongueres; «La sardana de les monges», Morera; «Festa Major», Fort.— Director: Josep Baró.

Scherzando- : Revista musical mensual catalana ilustrada: Año XX Número CCXVIII – 1929 enero 10

 

Remarcable en extremo fue la velada que celebró el día de San José la sección lírico-artística del Orfeón Ceranense. Al espacioso teatro del Ateneo Celranense acudió un contingente muy numeroso de público. Se puso en escena el drama de Santiago Rusiñol, titulado «Ocells de pas». Fue una velada memorable, y la interpretación más fiel y más justa con que nos ha recreado esta benemérita agrupación teatral. Las distinguidas senyoritas Estrella Llora, en el papel de Celia; María Passols interpretando Lina y Joaquina Fortiá en Leonor, desarrollaron una labor brillante. El elemento masculino estuvo al mismo envidiable nivel. Cabe destacar el trabajo realizado por Martín Sala, en el papel de Robert, de Enrique Llora en la persona de Puch, y Cristóbal Fortiá que nos ofreció un Antonet que fue un compendio de gracia única. Asimismo estuvieron muy hábiles y muy Justos los jóvenes actores Luis Poch Martí, Luis Poch Presas, Samuel Hugues, Rafael Perich y José Serra. Finalmente se representó el divertido saínete cómico «L’hereu Pruna», que obtuvo también muy buena acogida.—C.
La Vanguardia, 27 marzo 1930, página 30.

 
En aquests anys es renova la junta de la societat i sabem quins són els homes que la configuren. Tot i que ja estem en època republicana, a punt d’aconseguir el dret a votar i escollir govern, les dones no hi poden formar part.

En la reunión general celebrada en la Sociedad Ateneo Celranense de esta localidad el día 15 de enero, procedióse a la renovación de los cargos vacantes en la directiva, resultando formada ésta para el ejercicio corriente, de la siguiente forma:

Presidente: don José Mallorquí Torrent; vicepresidente, don Francisco Ramírez de Cartagena; contador, don Pedro Serret Prat; tesorero, don Sixto Prat Laporta; secretario, don José Nebot Nonell; vicesecretario, don José Alunes Cabrifica; vocales, don Francisco Sabater Regincos, don Enrique Molar Carreras, don Juan Romagós Font, don Nemesio Oliver y don Luís Nonell Reixach.
La Vanguardia, 07 febrero 1933, página 32

 
Arriba el silenci de la guerra i la sala serveix com a taller mecànic dels avions. La postguerra porta a subhasta l’immoble. La societat «Ateneo Celranense» no pot fer front als dos préstecs hipotecaris reclamats per Natividad Pagáns.

En las escrituras respectivas de constitución de hipotecas, se fijó como valor de la finca en diez mil pesetas para la primera y cincuenta mil pesetas para la segunda.
Butlletí Oficial de la Província de Girona. 30/01/1943, núm. 13, p. 7.

La societat Ateneo Celranense deixa d’existir, la sala Cornellà segueix activa, al diari Los Sitios, un mes abans de ser subastada la propietat, al febrer, s’està utilitzant per concert i balls. La següent notícia, l’any 1944, ja s’anomena Sala-cine Cornellà. Alhora document trobat al web de todocolección ens parla de la programació del cinema cap a finals del 1945.

El pasado domingo se celebró en la sala-cine «Cornella», de esta localidad, la representación de la zarzuela bíblica «La Rosa de Jericó» (Los Pastorcillos), a cargo del elenco artístico de la Congregación Mariana de Gerona.
Sitios de Gerona, Los. 25/1/1944. Pàgina 5

 


 

Fins a finals dels anys 60, la gestió empresarial de l’espai, estava a càrrec de Ricardo Gimbernat, a tota la documentació del govern civil apareix el seu nom. Va ser ell qui va comprar la propietat i la gestionà empresarialment, a les actes del cinema consta com a empresari/propietari i és qui demana els permisos per celebrar la festa major.

 
I així, lentament, entre el cinema i els balls se situa la memòria de les dones. I arriben els balls a l’espai més maco, i el paper per anotar els noms dels nois a qui guarden el ball, i així conviuen amb l’extraordinarietat dels temps. En tres anys ha quedat lluny la república, el dret a vot i la possibilitat de decidir juntament amb l’altra meitat de la població.
 
Totes les dones amb les quals he parlat treballen al camp, com administratives a les fàbriques del voltant, amb negoci propi i, evidentment, alhora tenen cura de les tasques de la llar. En l’entremig del treball, de les feines del camp, de les feines de casa i de la feina de reconstrucció del pas d’una guerra, la festa major, els balls a l’Ateneu o a Can Cors, el cinema, signifiquem molt, són uns espais que permeten trencar el temps i gaudir d’un moment de respir.
 
L’Ateneu, comprat per l’Ajuntament de Celrà a finals del segle XX, va ser reformat i adequat pels nous temps com a espai de cultura.
 

Amb el suport de: