Daniel Moreno Roldán (Barcelona, 1990) i Alba García i Allué (Barcelona, 1997) van presentar el 8 de juliol de 2023 al Teatre l’Ateneu de Celrà els resultats de les recerques desenvolupades en residència a Cultural Rizoma, en el marc del programa «Les últimes matèries».
Des que poso aquest dial, escolto coses molt genials
Daniel Moreno Roldán
Amb la complicitat d’Albert Sánchez –artista audiovisual i performer– i la col·laboració d’Estel Boada –artista–, Daniel Moreno Roldán presentava la peça Des que poso aquest dial, escolto coses molt genials, la materialització en format concert d’un treball de recerca a partir de materials provinents de l’arxiu analògic de Ràdio Celrà. Falques i sintonies de programes emesos entre els anys 1980 i principis de 2020, samplejades i combinades amb tracks de músiques que, durant aquella mateixa època, eren emesos per la mateixa emisora, configuraven la base d’aquesta proposta. Per aquesta presentació pública, aquests materials sonors dialoguen amb material visual d’arxiu emès també en directe de la mà de l’artista visual i performer Albert Sánchez.
Daniel Moreno Roldán basa part de la seva pràctica en el treball amb referents i materials que, per la seva naturalesa digital i intangible, tendeixen a
esvair-se. D’aquesta manera, aborda qüestions vinculades a les idees d’obsolescència, nostàlgia i temporalitat, a través de multitud de formats –instal·lació, vídeo, so, etc.–, però majoritàriament sota els codis d’allò escènic i performatiu.
It can be me
Alba García i Allué
La performance It can be me d’Alba García i Allué forma part d’un cos de treball més ampli, a través del qual l’artista experimenta amb les possibilitats del discurs i la narrativitat com a formes de desafiar la noció clàssica del jo. En aquest cas, l’artista estira el fil de vivències i experiències pròpies per posar-les en joc fent ús d’estratègies vinculades a les noves plataformes de continguts digitals com Tik-Tok.
Un cos cerca lloc en la immensitat de contingut buscant l’atenció d’una mirada externa validadora mitjançant la posada en escena i la dansa. L’eina d’ubicació existencial, l’ego, lluita amb l’absurditat de l’excés, entenent el procés de selecció com una confirmació d’algú altre sobre l’existència i validació del propi cos i de l’experiència. D’aquesta manera, ‘algú altre’ esdevé l’element salvador de la confrontació d’una mateixa amb el món.
It can be me s’entén, al mateix temps, com una extensió de l’exposició «T’ensenyaré tot el que he vist», que del 28 de juny al 2 de setembre de 2023 s’ha pogut visitar a Dilalica (Barcelona) dins la programació d’Art Nou 2023.
