Durant l’any 2023, el programa de suport a la recerca i a la creació de Cultural Rizoma s’ha centrat en acompanyar de forma integral els projectes de María Alcaide, Clara Gassull, Irena Visa i el col·lectiu Estampa.

El passat dissabte 2 de desembre de 2023 es va celebrar a Cultural Rizoma la jornada de socialització dels projectes que, enguany, han participat del programa de suport a la recerca i a la creació de Cultural Rizoma. Aquestes sessions de treball es programen amb la voluntat d’obrir processos de treball que es troben en una fase prèvia a la producció i/o exhibició, per tal de rebre un retorn professional per part de persones afins a les qüestions al voltant de les quals orbiten cada una de les propostes.

En aquest sentit, en aquesta jornada, es va convidar a tota una sèrie de persones i professionals vinculades a àmbits diversos –la investigadora i dissenyadora Sara de Ubieta, la parella d’arquitectes Pau Sarquella i Carmen Torres (Sarquella + Torres Architects), l’antropòloga Irma Estrada, el físic, matemàtic i artista sonor Ivan Paz, la filòloga i investigadora en estudis performatius Elvira Prado-Fabregat i els artistes Nicolás Saganías, Miquel Matas Ferrer i nyamnyam (Ariadna Rodríguez i Iñaki Álvarez)– a dialogar i a aportar la seva mirada i els seus coneixements en relació amb els projectes de María Alcaide, Clara Gassull, Irena Visa i el col·lectiu Estampa.

Els projectes

Le ventre de Paris
María Alcaide

En el marc del programa de suport a la recerca i la creació de Cultural Rizoma, María Alcaide proposa reprendre el seu treball “Le ventre de Paris” per revisar-lo i fer-lo ressonar en un altre context.

El projecte pren com a punt de partida la novel·la homònima de l’escriptor francès Émile Zola, centrant-se en el potencial poètic i polític de la novel·la per mirar al centre de la ciutat des del moment actual i preguntar-se com han canviat les formes d’alimentació i de consum en general i com operen les relacions de poder basades en la classe, el gènere i la raça en el marc de la planificació urbana.

Durant la seva participació al programa de suport a la recerca i creació, ha treballat en diverses línies de fuga que vinculen aquest projecte amb un context més proper a Rizoma i que té a veure amb els sistemes d’explotació alimentària, especialment carnis porcins de la zona, que continuen engreixant un sistema basat en el centre i la perifèria.

De la pedra a l’os i de l’os a la pedra
Clara Gassull Quer

El projecte “De la pedra a l’os i de l’os a la pedra” de Clara Gassull Quer proposa investigar els vincles entre la geologia de territoris calcaris amb la biologia i morfologia interna del cos humà, centrant-se en la semblança entre els elements pedra i os, sota la sospita de que, al final, puguin acabar essent una mateixa cosa.

Hi ha muntanyes que estan compostes majoritàriament de pedra calcària, aquest tipus de pedra es caracteritza per estar formada de carbonat de calci. Un os, quan està viu, conté el 30% de matèria orgànica i el 70% de matèria mineral. Un cop sec, passa a ser únicament mineral i el seu component principal és carbonat de calci. La composició de la pedra calcària i la dels ossos del nostre cos, un cop secs, és molt semblant. Aquests tipus de semblances, tot i en aparença obvies, no deixen de sorprendre’ns, probablement, pel simple fet que actualment, com a éssers humans, tenim una tendència a desvincular-nos del propi entorn natural.

La temàtica de recerca de Clara Gassull és aquesta relació entre geologia i cos, entre les ciències de la Terra i la biologia humana. A partir del seu treball en relació al Massís del Montgrí, que és un territori calcari, la seva recerca continua desplegant-se entre la teoria i la pràctica i aproximant-se a les interdependències de tot allò que configura el fet natural.

Que no balli cap pedra!
Irena Visa

El treball d’Irena Visa gira al voltant dels relats que es creen a partir de la imaginació, la memòria i l’experiència. Els seus projectes generen una documentació a partir d’aquests tres conceptes per visibilitzar-los. Amb aquesta aproximació a la pràctica artística, l’artista, des de fa alguns anys, ha desenvolupat una sèrie de treballs i peces que es pregunten per la dificultat de diferenciar entre una pedra i un menhir, entre un objecte irrellevant i una obra d’art. A partir d’aquest dubte, aparentment ingenu i genuïnament lúdic, l’artista proposa continuar investigant sobre els mecanismes i discursos de legitimació de l’art. La seva recerca se centra en la temporalitat i significació de les pedres que ens envolten, les quals, probablement, faci milers d’anys que es troben a un lloc, lloc del qual no tenen previst moure’s.

En el marc d’aquest procés d’investigació, l’artista proposa, doncs, una experimentació conceptual i material sobre com falcar pedres perquè no ballin, provant d’utilitzar diferents materials, nobles i humils, amb significacions històriques diverses, per articular una recerca que posteriorment derivarà en una intervenció i una publicació.

El silenci és un camuflatge
Col·lectiu Estampa

El projecte “El silenci és un camuflatge” del col·lectiu Estampa, s’entén com una continuïtat natural del projecte previ “Diari de consum”. Durant els darrers anys, el col·lectiu s’ha dedicat a una exploració creativa i crítica de les tecnologies d’intel·ligència artificial (concretament, les xarxes neuronals d’aprenentatge profund). L’interès pel que aquestes eines poden aportar entra en conflicte amb la preocupació que els hi desperta el seu impacte ambiental.

Transitant aquesta dualitat, els artistes van optar, amb “Diari de consum”, per mostrar les dades corresponents al consum energètic de l’ordinador que empren per a tasques d’intel·ligència artificial.

El col·lectiu proposa, en el marc del programa de suport a la recerca de Cultural Rizoma, estirar del fil d’aquest anàlisi de la seva pròpia activitat i dels vincles amb els dispositius, que són la seva principal eina laboral. Concretament, en aquest cas, la recerca se centra en la relació entre el so i el silenci vinculats al treball.
A partir d’un treball de prova i error en què han posat micròfons de contacte a l’ordinador que utilitzen per realitzar tasques d’intel·ligència artificial i també a les seves pròpies taules de l’estudi, han realitzat diverses gravacions i han treballat en una futura presentació performativa d’aquest diàleg entre so, silenci i productivitat.

Els programa de suport a la recerca i a la creació de Cultural Rizoma

Des de l’any 2022, el programa de suport a la recerca i a la creació de Cultural Rizoma dialoga de forma directa amb la programació estable que es desplega en el propi espai, de manera que els projectes que durant un any participen d’aquest programa de suport a la recerca, són els mateixos que, l’any següent, alimenten la programació, a través de la producció d’aquestes recerques en produccions concretes que es presenten al públic de diverses maneres en funció de la idiosincràsia de cada proposta.

El programa de suport a la recerca, creació i experimentació de Cultural Rizoma se centra a acompanyar i explorar pràctiques que transiten específicament en l’àmbit de la creació contemporània, posant èmfasi en aquelles directament vinculades amb la creació audiovisual, digital i editorial, aportant l’expertesa de l’equip tècnic de la cooperativa en aquest tipus de processos. Es tracta de suports integrals, que travessen de forma transversal les línies de treball de Cultural Rizoma, i que s’entenen com a processos d’acompanyament a llarg termini, atenent a les necessitats específiques de cada artista i/o projecte que en forma part.

El programa atén majoritàriament a artistes vinculats al context, els projectes dels quals es troben en una fase embrionària de conceptualització, conduint els processos de recerca i creació –facilitant un espai de treball i un suport econòmic per fer front a aquesta dedicació–, buscant recursos econòmics per a produccions específiques i recolzant des de l’expertesa l’experimentació en l’àmbit de les arts visuals i, més concretament, en els de la creació audiovisual, digital i editorial.

En aquest sentit, els valors que defineixen el programa se centren en una atenció continuada en el temps, plantejant acompanyaments i recursos que s’estenen a llarg termini, trencant les lògiques de la immediatesa i la novetat.

Amb el suport de: