Una estimada amiga ens preguntava, fa pocs dies, el perquè dels projectes de recerca que estem portant a terme. El perquè de la seva formalització en aplicacions mòbils. Llegeixo al blog un article que vam publicar el novembre de 2017 i encara moltes de les paraules tenen la mateixa vigència. Tot i que encara ens falta posar el fil a l’agulla en moltes qüestions.

 

A l’article ja explicàvem que la recerca era una de les nostres dèries, però potser ens falta clarificar el perquè d’aquestes i el perquè dels temes que desenvolupem. Com llegiu, són molts perquès a respondre. Justament les interrogacions són el detonant, el punt de partida. Ens agrada saber, ens agrada conèixer el rerefons, ens agrada aprendre, descobrir i connectar.

 

Cadascun dels temes abordats respon a una inquietud diferent, tot i que comparteixen algunes de les metodologies d’estudi i finalitats. Les de caràcter històric responen a la curiositat que té l’Olga per conèixer i reivindicar memòries que han quedat oblidades entre els arxius, li costa entendre el món en el qual viu sense comprendre -o intentar-ho- el món que va ser. La Rita, en canvi, va a la recerca de la comprensió de les complexitats del món contemporani i troba en les pràctiques artístiques molts dels indicis que l’ajuden a situar-se i entendre’l -o intentar-ho-.

 

Per això, perquè tot sorgeix amb aquest caràcter d’entendre allò que ens envolta per comprendre una mica més conscientment on som, les recerques es formalitzen en diferents cartografies. La geografia en la qual vivim.

 

«Girona a l’esguard de les dones» va ser la primera a ser dissenyada mirant el mapa de Girona, aviat farà quatre anys que es va formalitzar. L’interès de la visita no rau només a conèixer la biografia de les protagonistes de la ruta, sinó en entreteixir-les amb els esdeveniments què, en diferents èpoques, ens han afectat a totes.

 

«Espais d’art a la Girona contemporània» és un voler apropar-nos a la història més recent – tot i que retrocedim dos segles- per copsar aquells espais i artistes amb els quals encara s’emmiralla la nostra quotidianitat.

 

A «Girona sona» es posa en relació la història amb la música i les sonoritats de la contemporaneïtat. Partint de la documentació de diversos edificis, la Maia i en Pau han realitzat un treball de creació per musicar sense paraules allò que van ser.

 

«Itineraris Contemporanis» significa la fusió de les dues, de la Rita i de l’Olga. En aquest projecte trobareu una part de recerca històrica; tot té un passat que ens situa en el present per conèixer a les persones que, en aquest moment, formen part del teixit de la creació contemporània. També s’ha de dir que és el projecte al qual estem donant forma entre les dues dèries.

 

En el primer plantejament de la recerca per «Girona a l’esguard de les dones» no estava previst que aquesta es formalitzés en una aplicació mòbil, “només” era una visita, un itinerari per conèixer Girona amb una altra mirada. Però en veure tot el material: llibres, arxius, tesis, imatges… la pregunta va ser: com ho fem perquè això no es quedi únicament en la transmissió oral i pugui ser consultat?

 

La idea de l’aplicació ve donada pels temps en què vivim i es relaciona amb la nostra utilització del telèfon mòbil. En la idea de territori, en estar en un lloc i voler conèixer més. El mapatge. La documentació. Saber més mentre estic. I també, quan no estic, quan he marxat però recordo.

 

És cert que podríem anar més enllà, i connectar l’aplicació mòbil amb altres eines com el web, ser clàssiques i imprimir en paper, fer recursos educatius, explicar-ho a les aules, i per tots els racons. També ens agrada la idea. Tot arribarà. La fita real, allò que ens mou i d’on tot parteix, és la de conèixer per transmetre. Situar-nos al llindar. Creure amb el que ens fa créixer. Saber-ne més. Pensar-hi més. Amb totes les formes possibles, de totes les formes possibles. Amb totes les formalitzacions possibles.

 

Seguim treballant, documentant, difonent, recercant finançament, aliances i complicitats per copsar la possibilitat de teixir – allò que va ser amb el present- i gaudir de tot el que ens fa ser i estar. «Kultour» i «Itinera» són una eina i el pretext d’aquest futur possible.