RECERCA:ITINERARIS I VISITES CULTURALS

  • Què tenen en comú Porcia, Ermessenda, Rahel o Miquela?
    Són dones de diverses condicions socials i religioses que han viscut al llarg dels temps i que han deixat la seva empremta a Girona.
    «Girona, a l’esguard de les dones», us proposa un recorregut per a endinsar-vos en les seves històries, vivències i algunes de les seves creacions artístiques per descobrir una Girona singular. En el recorregut s’entrecreuen els noms de les protagonistes amb les diferents condicions socials, econòmiques o religioses que afecten a totes les dones en les diferents èpoques: l’adquisició o pèrdua de drets civils, la consideració del seu gènere en les diferents religions, les qüestions matrimonials, la vida als convents, el feminisme, entre d’altres, entreteixeixen el fil conductor de la història de les dones.

     
    RESERVA LA VISITA
     

    Dones a Gerunda
    Què significa ser dona a l’època romana, les noves condicions legals i socials a l’alt Imperi Romà.
    Protagonista: Porcia Marcus Filia Severa.
    Les primeres cristianes
    Com afecta la religió cristiana a la vida de les dones?
    Protagonista: Maria (Abadessa de Santa Maria de les Puelles?)
    Comtesses, reines i dones de la cort
    Parlem de la vida de la cort i també de les protagonistes de la Catedral de Girona: d’artistes, comtesses, nobles i reines que la Catedral atesora i Girona recorda.
    Protagonistes: Ende o En, Ermessenda de Carcasonna, Elionor de Cabrera, Alamanda d’Empúries i Maria de Castella.
    Les dones jueves
    Ens endinsem en el que va ser el call jueu per parlar del significat de ser dona i jueva en la Girona medieval.
    Protagonistes: Rahel, Ester Caravida, Na Goig.
    Les senyores feudals i les «públiques»
    Situades en el carrer Ciutadans, el llindar entre el burg de l’Areny i la Vilanova, parlarem del significat de ser una «dona pública» i del poder de les senyores feudals.
    Protagonistes: Dones públiques i Hipòlita.

    Artesanes, mercaderes i esclaves
    Al bell mig del barri artesà i mercader, parlarem d’algunes de les dones del burg i dels seus condicionants socials.
    Protagonistes: Miquela i Joana
    «Querelle de les dones» i caçera de bruixes»
    Creuem el pont per anar al Barri Mercadal i parlar del pas de l’època medieval a l’època moderna i del debat sobre la natura de les dones.
    Protagonistes: Christine de Pizan i Margarida Devesa.
    «El segle de les llums i de les ombres»
    El segle de les llums, el XVIII, és considerat el de les ombres per les dones, en què afecten els drets universals?
    Protagonistes: Jerònima de Colomer i de Cruïlles i Crescència Vinyals.
    De les heroïnes de Santa Bàrbara a la fàbrica Grober
    Entrem al segle XIX, per conèixer qui van ser les bàrbares que van defensar la ciutat i les condicions de les treballadores de la fàbrica Grober.
    Protagonistes: Josefa Dema i Mercè Oliveras.
    Sufragisme, educació i política
    Estem ja al segle XX, per parlar de la situació de les dones respecte a l’educació, com va ser adquirir el dret a vot i l’entrada a la política contemporània.
    Protagonistes: Antònia Adroher i la Secció Femenina de la FET i de les JONS.

    A Kultour, trobareu dos itineraris:«Girona a l’esguard de les dones» en català, castellà i anglès i «Espais d’art a la Girona contemporània» en català i castellà per 2,99 €

    De fàcil navegació, els continguts de l’aplicació estan organitzats en punts d’interès, geolocalitzats en un mapa de navegació, que ofereix la història de l’espai i les seves protagonistes. Organitzada en diferents formats: text sobre la història, la vida de les protagonistes, imatges i la bibliografia relacionada amb el punt.


    IOS (Iphone i Ipad)

    Android

     


    Premsa:
    03/06/18 – Suplement Punt diari – Girona a l’esguard de les dones (Gemma Busquets)
    08/03/18 – Punt Diari- La Girona de les Dones (Gemma Busquets)
    08/03/18 – Diari de Girona- D’Ermessenda a Antònia Adroher (Laura Fanals)
    03/03/18 – Tv Girona – Noticies migdia mínut 5:23 –

  • El primer espai que va acollir l’embrió d’un espai expositiu va ser la seu de l’Institut Vell, a mitjans del segle XIX, on actualment es troba el Museu d’Història de Girona. Seria cap a finals del segle XIX, l’any 1870, quan l’antic convent de Sant Pere de Galligants va acollir el Museu Provincial de Antigüedades y Bellas Artes. Un any més tard naixia La sociedad artística para el fomento de las Bellas Artes i s’iniciava la programació d’artistes de l’època. «Espais d’art de la Girona contemporània» és un itinerari que es configura partint de la recerca prèvia, de la investigació i l’estudi d’edificis i la seva vida, de com s’apropen a les pràctiques artístiques, com a museus, com a escoles, com a centres d’art o sales d’exposicions. En la visita «Espais d’art a la Girona contemporània» coneixerem la història dels edificis i artistes que configuren la història de l’art contemporani de la ciutat.

     
    RESERVA LA VISITA
     

    Sant Pere Galligants. Museu Arqueològic
    De monestir a Museo Provincial de Antigüedades y Bellas Artes. L’art al segle XIX, l’escola d’olot i les primeres associacions.
    Protagonistes: Asociación para el Fomento de las Bellas Artes, Joaquim Vayreda i Martiriana Boada.
    Bòlit_StNicolau
    Una de les edificacions més antigues i amb més usos singulars de Girona. Del temple a la industrialització fins a convertir-se en centre d’art contemporani.
    Protagonistes: Santiago Rusiñol i Paco Torres
    Bòlit, Centre d’Art Contemporani
    L’edifici que albergà la Fundació Espais va ser construït en la plaça nascuda de la planificació urbanística dels anys 80 al Barri vell. El centre va esdevenir un dels focus més interessants de les pràctiques artístiques contemporànies.
    Protagonistes: Montserrat Costa i Isabel Banal
    Casa Pastors
    El futur Museu d’Art Modern i Contemporani és una edificació d’època moderna que encara conserva el nom de la família que va comprar l’antic seminari i va esdevenir l’Audiència Provincial de Girona anys més tard.
    Protagonistes: Jordi Mitjà, Esteve Subirah i Mayte Vieta.

    Arxiu Municipal de Girona i sala d’exposicions del Museu d’Història
    Un edifici que recull en la seva història l’educació artística de Girona: l’Institut Vell i l’Escola de Belles Arts.
    Protagonistes: Fidel Aguilar i Emília Xargay.
    Antic Ateneu de Girona
    La vida cultural en època de la segona república, l’Ateneu de Carles Rahola.
    Protagonistes: Amics de les Arts, Maria Massa i Valentí Fargnoli.
    Centre Cívic Barri Vell. Les Voltes d’en Rosés
    Del mercat al cafè, del dinamisme cultural de finals del segle XIX fins a les exposicions artístiques dels anys 70 amb el Sindicat d’Artistes.
    Protagonistes: ANSIBA, Enric Ansesa Gironella i Quim Domene.
    Bòlit_LaRambla,Sala Fidel Aguilar
    Diverses edificacions han ocupat aquest indret: el mercat, el parc de bombers o la biblioteca pública de Girona fins a esdevenir la Sala Municipals d’exposició i, anys més tard una de les seus del Bòlit i l’oficina de turisme.
    Protagonistes: Círculo Artístico, ADAG i Vicente Huedo

    A Kultour, trobareu dos itineraris:«Girona a l’esguard de les dones» en català, castellà i anglès i «Espais d’art a la Girona contemporània» en català i castellà per 2,99 €

    De fàcil navegació, els continguts de l’aplicació estan organitzats en punts d’interès, geolocalitzats en un mapa de navegació, que ofereix la història de l’espai i dels i les artistes protagonistes. Organitzada en diferents formats: text sobre el patrimoni i les biografies dels protagonistes, imatges i la bibliografia relacionada amb el punt.


    IOS (Iphone i Ipad)

    Android

     


  • «Itineraris contemporanis» és una aplicació que proposa un recorregut per conèixer espais, projectes i artistes contemporanis a les comarques de Girona: Olot, Girona, Celrà, La Bisbal de l’Empordà i Torroella de Montgrí.

    «Itineraris contemporanis» vol visibilitzar i, alhora, documentar les pràctiques artístiques relacionant-les amb el territori, geolocalitzar les institucions però també donar veu a aquells projectes que neixen de les persones, moltes vegades dels i les mateixes artistes i que teixeixen una xarxa pròpia que enriqueix la cultura contemporània.

    El projecte neix amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a documentar i fer difusió de les pràctiques artístiques contemporànies i s’anirà actualitzant anualment amb nous continguts.

     

    Espais i artistes que formen part de l’aplicació «Itineraris contemporanis»

    La Bisbal de l’Empordà

    Espai Tònic. Artistes: Guillermo Basagoiti i Matías Krahn www.espai.tonic.cat/

    Celrà

    Cultural Rizoma Artistes: Azahara Cerezo
    www.culturalrizoma.com

    Girona

    (A)parador22
    Artistes: Sebi Subirós i Susana Blasco
    www.aparador22.org
    Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Artistes: Isabel Banal i Montserrat Costa
    Bòlit_StNicolau. Artistes: Esteve Subirah i Torres Monsó

    Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar. Artistes: Anna Manel·la i Jordi Mitjà
    www.bolit.cat
    Centre Cultural la Mercè Artistes: Vicenç Huedo i Enric Ansesa
    www.girona.cat/ccm/

    Olot

    Casa de Colònies la Coromina. Forma part del recorregut de la Bianyal.Associació Binari. Artistes: Rafel G. Bianchi i Carles Congost.
    La Fàbrica del Riu.Associació Binari. Artistes: Quim Domene.
    www.binariolot.com

    Torroella de Montgrí

    Caseta elèctrica de la Pletera. Col·lectiu Buit. Artistes: Pere Noguera i Lúa Coderch
    www.buit.cat
    Museu de la Mediterrània. Espai Montgrí Artistes: Fina Miralles i Pere Bellés
    www.museudelamediterrania.cat/
    La Sala. Cicle Lúcid Artistes: Rosa Pou i Aina Clotas.
    Facebook del Cicle Lúcid

    A Itinera, trobareu els «Itineraris contemporanis» en català, castellà i anglès per 0,99 €

    De fàcil navegació, els continguts de l’aplicació estan organitzats per ciutats i punts d’interès geolocalitzats, en un mapa de navegació, que ofereix la història de l’espai, informació del projecte que es duu a terme, sobre el col·lectiu, institució o persones que ho mantenen viu i sobre alguns i algunes artistes que han col·laborat. Organitzada en diferents formats: text, vídeo, imatges i la bibliografia relacionada amb el punt d’interès.


    IOS (Iphone i Ipad)

    Android

    Amb el suport de:
    logo_generalitat_cultura
  • «Girona Sona»és un projecte que ha rebut el suport de la beca de creació Kreas de l’Ajuntament de Girona desenvolupat per Maia Kanaan, Pau Marcos i Olga Taravilla.

    La ciutat pot ser explicada de manera cartogràfica, però és també interessant explicar-la a partir de les músiques que l’han habitat, o que suggereixen els seus espais. En aquestes inquietuds també hi és present la música, els sons i els cants que es poden sentir als edificis, als indrets de la ciutat.

    El projecte «Girona sona» vol descobrir i posar en valor la música que es relaciona amb unes estructures que ara, potser, han quedat emmudides pel pas del temps. El projecte «Girona Sona» tracta de posar so a les paraules, de fer que la història es fixi en una partitura creada, d’investigar les relacions de l’espai amb la música per a dotar-les d’una nova sonoritat. És així com es (des)vela el passat, amb una nova mirada. Partim de la idea que cada pedra de la ciutat guarda en el seu interior una veu que pot ser escoltada. El projecte es mou entre la recerca i la creació. La recerca d’allò que va ser i pot ser explicat en paraules i la creació de la música que l’explica. Volem utilitzar per aquest treball la història com a fil conductor que ens permet transmetre els coneixements d’aquesta i allò que es inaprehensible, que entra pels sentits sense més filtres.

    Aquest treball seria inacabable si es tinguessin presents tots els indrets i edificis que poblen la ciutat, per això s’ha acotat el treball en quatre espais, posant el focus de la recerca al segle XIX, tot i que també s’exploren el seus usos anteriors i posteriors. Si voleu conèixer una mica més podeu llegir els articles de la recerca.

    1. Un teatre oblidat: carrer de la Força, 29 (Abans l’Amistat)
    2. Les Voltes d’en Rosés, el terra tremola
    3. Rambla de Girona. Un guirigall de sons
    4. La Grober. Entre màquines i cors

    Amb el suport de:

  • Un dels nostres interessos com a historiadores de l’art i especialitzades en la investigació, és la possibilitat de sortir-nos dels marges dels cercles especialitzats de transmissió del coneixement. Ens volem situar en el llindar d’una transversalitat on la recerca aplicada s’entén com, l’obertura del coneixement i la seva difusió a la comunitat. D’aquesta forma podem posar en relació àmbits diversos com l’educació, la història, la creació contemporània i el turisme cultural.

    La recerca aplicada al coneixement del territori. Itineraris culturals

    Algunes de les de les nostres recerques es formalitzen en itineraris al territori a través dos projectes: Kultour i Itinera. Aquests sorgeixen de la necessitat de posar en valor, documentar i transmetre diverses qüestions relacionades amb la cultura, la societat i la creació artística.

    La formalització a l’aplicació mòbil

    Vivim en una societat mòbil i connectada, el món digital està transformant la nostra manera de planificar, viure i compartir el fet cultural. El repte de la creació de les aplicacions mòbils «Kultour» i «Itinera» és incidir en aquest núvol per generar noves formes en els processos de creació, documentació, producció i distribució cultural.

    Kultour, i Itinera, són dos projectes en el llindar de la recerca aplicada que es concreten en dues aplicacions mòbils de continguts geolocalitzats, en activitats pedagògiques i en dues visites guiades a la ciutat de Girona on es posa en relació la documentació històrica, el patrimoni i el territori.