La Festa Major a Celrà. Un primer focus de cultura (blog celrà GeografiesVariabls recerca)

blog-item

Primera trobada a Can Ponac

Tot comença a Can Ponac. La Meri ha preparat una trobada per posar en marxa el projecte Geografies variables de la memòria. Quedem al bar del casal, amb un grup de dones, per parlar de les seves vivències del Celrà de la seva joventut. I assegudes al voltant d’una taula conversem, els hi explico que vull recollir els records al voltant de la cultura i de l’oci de quan eren joves. Són dones nascudes entre l’any 1936 i el 1943 i quan els hi pregunto per la seva joventut m’expliquen que treballaven molt. Què fèieu a Celrà per divertir-vos? Quins eren els llocs on anàveu?
 
I una cosa porta a una altra cosa i el grup creix i totes les dones que es van apropant a la nostra taula expliquen coses. Vaig anotant noms i llocs en l’entremig d’un batibull de paraules. Sort que he portat la gravadora i podré recuperar algunes de les converses.
 
D’aquesta primera trobada em queda clar que el ball i el cinema són els dos records més vívids. Els balls de la festa major i petita, dels quintos, de les modistes, de Carnaval, a l’Ateneu i Can Cors, però també a les places -ballen sardanes-. Em comenten que cada setmana hi ha cinema però ball no – no sempre es pot anar a ballar a Celrà- moltes vegades van a Bordils caminant. També em parlen de les “rosquilles” del Congost i del piano de “manubrio” que tenien a Can Saguer, a l’estiu feien ball enmig de la carretera de Palamós. Després del repàs de la vida cultural, acabem parlant de la vida quotidiana, de com era Celrà sense aigua ni llum, de com es rentava la roba al riu, dels jocs de carrer, de com es vivia sent dona, dels riures i d’unes vivències que res tenen a veure amb la nostra actualitat.
 

Tenim el material per començar a posar punts al mapa, les memòries que ens situen en el punt de partida del projecte. Prèviament havia fet una petita recerca, als diaris, a l’atzar de les paraules claus, per copsar una mica quins ambients culturals eren “retratats” per la premsa de l’època. La festa major de Celrà és l’esdeveniment cultural amb més premsa, però també s’escriu sobre la programació teatral de l’Ateneu, dels concerts de les corals, dels Casinos, Sindicats i Societats del moment que dinamitzen la vida cultural. Les notícies són especialment notables fins a l’any 1936, la informació s’estronca amb la Guerra Civil i després de l’any 1939, els diaris emmudeixen i se’n parla ben poc de festes, balls, teatre o cinema a Celrà. Llegint el Pirineo i Los Sitios semblaria que només es juga a futbol.

 
Foto del mapa de memòries Celrà
 

La festa major a finals del segle XIX

 
Una de les referències més antigues a premsa és de l’any 1882 al diari El constitucional, on ens parla de la festa major i del Programa de las grans y notables que tindrán lloch en dit poble durant els dies 7 y 8 del actual. La companyia de ferrocarril facilita més trens dels habituals perquè és una festa molt concorreguda:
 

La Compañía del ferro-carril Barcelona á Fransa, seguint la costum dels anys anteriors, ha tingut be disposar que vagin y vinguin de Girona á es poble alguns trens estraordinaris, per facilitar la major concurrència de forasters á la festa, cuals horas de partida anunciará convenientment la espresada Compañia.

El constitucional 05/05/1882

 
Poc després, l’any 1888, trobem una de les primeres referències al Casino «La Unión», Societat que organitza els balls a l’envelat i dinamitza la vida cultural. Aquests envelats seran utilitzats durant molts anys per amenitzar els balls de la festa major fins que l’Ateneu Celranense i Can Cors obrin les seves portes per oferir cinema i balls.

… Se están haciendo grandes preparativos para llevar á cabo, con lucidez nunca vista, las fiestas que celebra aquella población los días 7 y 8 del actual.

El Casino La Unión, del qual forman parte muchos amigos nuestros, según se desprende de la carta, es la Sociedad que mayores sacrificios se impone para el mejor lucimiento de la fiesta, pues tiene contratado un magnífico entoldado del acreditado adornista señor Fernández de Granollers, que se colocará en la plaza Constitución.

La lucha : órgano del partido liberal de la provincia de Gerona: Año XVIII Número 3480 – 1888 mayo 3

 
Al flickr del Museu de Badalona podem veure una sèrie d’imatges d’envelats antics. El 2018 va programar l’exposició «L’envelat. Arquitectura singular i símbol de la Festa Major»:
 

Josep Cortinas/Museu de Badalona. AI. Josep Cortinas.

 

Un nou segle i nous espais

En l’entremig dels segles XIX i XX, la festa major de Celrà segueix sent molt concorreguda i els diaris el 1913 ja ens parlen de noves Societats com el Sindicat Agrícola i l’Ateneu. L’any 1915 el diari El Norte que ens parla d’aquestes dues societats amb motiu de la festivitat de Sant Isidre i el Sindicat Agrícola rep una crítica:
 

Nos dicen de Celrà:

La fiesta anual de San Isidro se ha celebrado con gran esplendor, habiendo contribuido a ello los festejos que, para honrar a su patrón, ha organizado el Sindicato Agrícola. Amenizó los actos la renombrada orquesta La Principal de la Bisbal, la que, aparte de la funciones religiosas, ejecutó conciertos y bailes, siendo muy concurridos los efectuados en la magnífica y espaciosa sala de la casa Cors.

El Ateneo Celranense, para no ser menos, organizó también bailes para (…ilegible…) dicho día, que también resultaron animados, siendo de lamentar que aquella sociedad, sabiendo que ésta la imitaría, no haya organizado, para honra de San Isidro, festejos menos reprobables y denigrantes para el nombre que ostenta.

A nuestro entender, los bailes, tanto de orquesta como de manubrio, no caben a los fines de los beneméritos Sindicatos Agrícolas.

El norte : diario católico-monárquico: Año VI Número 1634 – 1915 mayo 18

De fet, els dos espais, tant l’Ateneu Celranense com Can Cors, són els dos focus de vida cultural de Celrà des de començaments de segle fins a gairebé la nostra l’actualitat -en parlarem amb més profunditat en les següents entrades del blog-. Les referències de la gran afluència de “forasters” a les festes se segueix llegint als diaris i l’any 1922, al diari La Publicidad en parlen:
 

Celrà (Gerona) – Se està celebrando con extraordinaria animación la fiesta mayor.
Todos los trenes han llegado abarrotados de viajeros, además de servicios de trenes y carrujes.
En la plaza Prat de la Riba cuando se bailaban sardanas, había unas tres mil personas, resultando insuficiente la calle de Quintana para el acceso de las personas que acudieron a la fiesta.

En el Ateneo Celranense han actuado con verdadero éxito el dueto “Les Santo Ferry”, siendo muy aplaudidos.

La Publicidad : eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias, p.10

Un any més tard, trobem a un setmanari de Sant Feliu de Guíxols la crònica d’un noi que va a les festes majors i ens relata la seva experiència mentres recorre els actes de la festa:

 

Per fi arribem a Celrà, animació a l’engrós, cares boniques, vestits d’istiu i… pols per tot arreu. Oh, la pols de Celrà! Creiem de bona fé, que la tenen acaparada tota.(…)

L’Avi Muné : setmanari popular independent: Año VI Número 262 – 1923 mayo 12

 
A la narració ens explica el partit de futbol, la cervesa a l’Ateneu, les sardanes a la plaça, funcions al cine vell, el sopar a Casa Paquita, al Celranense i cap al Cine d’En Pagans on més tard fan el ball. La narració plena d’ironia relata tot el dia fins a les quatre de la matinada.
 
L’any 1928 encara les festes atrauen els forasters, especialment amb la programació de figures de renom als dos espais gestionats per les societats «Ateneo Celranense» i «Armonía Celranense».
 

Los días 7, 8 y 9 del próximo mes de mayo celebrará este pueblo la fiesta mayor con los siguientes festejos: La sociedad Ateneo Celranense ha contratado las orquestas «Escolans de Sant Sadurní de Noya», y «La Principal», de Cassá de la Selva, y la canzonetista Mercedes Seros, que tantos éxitos obtiene en todas partes. Para fin de fiesta el Orfeón Popular de esta localidad y «La Principal», de Cassá, ejecutarán conjuntamente un escogido y selecto programa de sardanas. La sociedad Armonía Celranense ha contratado la orquesta «L’Art Gironí» y el quinteto «Emporium», de Gerona, y además la revista «Roi-Roi».

Para el último día una compañía cómica pondrá en escena dos bonitas zarzuelas. Las fiestas religiosas se celebrarán en la parroquial iglesia, con el mismo esplendor que se celebran los demás años.

La vanguardia 29/04/1928

L’arribada de la II República, el 1931, ens afegeix un nou espai dinamitzador de la vida política i cultural. Al diari l’Avançada ens explica que s’ha constituït a la població de Celrà un «Centre republicà». Al seu local es parla de la política actual, però també es programen concerts i balls per la Festa Major com podem llegir al diari La Vanguardia:
 

Promete verse muy concurrida por la variedad de festejos nuestra fiesta mayor, que tiene lugar del 7 al 10 -del corriente. El programa general es: En el Ateneo, bailes, conciertos y sardanas por la cobla Els Montgrins y la orquestina Armónic-Jazz y funciones de varietés por la superrevista Chari-Vari, acompañada de sus nueve discos vivientes.
En el Centro Republicano Federal habrá bailes, conciertos y sardanas por la orquesta La Principal, de Vidreras, y en el antiguo salón Harmonía, hoy a cargo de don José Serra, bailes, conciertos y sardanas por las orquestinas La Principal de Gerona y Excelsior Jazz.

 
La vanguardia 07/05/1933

 

El maig de 1936 a Celrà se celebren quatre dies de Festa Major, del 7 al 10 de maig i les societats tornen a programar els actes pel seu lluïment:

El Centre Republicà Federal ha contractat a les cobles-orquestres «La principal» de la Bisbal, «La Prinicipal» de Cassà de la Selva, per tal d’amenitzar els diferents festeigs. L’Ateneu Celranec ha contractat la célebre orquestra «Jaume Planas» i «Els Montgrins». Anuncia també la projecció de la pel·lícula «Contra el imperio del crimen» i l’actuació de la cantatriu «Julita Suàrez». A l’«Harmonia Celranenca» actuarà l’orquestra «Planas Gumà» amb l’espectacle «Anglo-Hispano 1936». S’espera que tots els festeigs populars esdevindran animadíssims i donat l’entusiasme regnant, ja que a dita festa per escaure’s la primera de la temporada, acudeixen nombrosos forasters de tots els indrets de Catalunya.

Autonomista, L’. 6/5/1936

Dos mesos més tard, el 17 de juliol de 1936 es declara la Guerra Civil i les properes notícies són de la lluita antifeixista, el camp d’Aviació de Celrà i els bombardeigs. Finalitzada la guerra l’any 1939 tot ha canviat i és l’època que han viscut les nostres protagonistes. Els records i vivències de néixer en una llarga postguerra que no es llegeix als diaris els coneixerem a la propera entrada del blog.
 

Amb el suport de: