Tot comença entre la primavera i l’estiu. Les paraules, creadores de realitat, van fer que ara ens trobeu situades a Celrà. Tot pot ser circumstancial o no, però mig en broma li vam dir a una amiga nostra que obriríem un local al seu poble. Poc després en Dani Vidal, coordinador de l’engranatge, ens convidava a impartir un curs de comunicació al programa Cop de Coop al Barri Vell de Celrà. Així que a finals de maig ens vam encaminar al local de Promoció Econòmica de Celrà a parlar una mica sobre els significats i significants d’això que en diem comunicació.
Som a Celrà.
L’experiència va ser molt motivadora i vam parlar amb en Dani perquè ens expliqués una mica més què era això de donar cops al Barri Vell. El que dèiem de les circumstàncies, teníem ganes de fer créixer la cooperativa una mica més, tenir un espai propi, situar-nos i compartir. Un lloc on programariem exposicions, activitats diverses i alhora seria el nostre espai de treball, l’oficina.
Així que vam trucar a Promoció Econòmica, vam explicar una mica el nostre projecte i pocs dies després ens acompanyaven en una primera visita. Sí, ho confessem, mai havíem travessat el llindar de la carretera de Juià cap al Barri Vell. Va ser una primera visita en tots els sentits. En realitat va ser la primera i última a la recerca del local. Ho vam tenir clar des del primer moment que vam travessar la porta a finals de maig.
És aquí. Tot i les seves irregularitats, tot i el terra de gres, gris i lleig.
Ara sabem que el lloc, situat a menys de 30 passes de l’església de Sant Feliu, formava part de la sagrera de Celrà, el lloc més antic del poble, l’indret sagrat, que gaudia d’immunitat i on es guardaven els aliments de la pagesia. També el que ens va explicar un veí, mentre fèiem obres, que el lloc escollit va ser la primera centraleta telefònica del poble.
A mà dreta del sol de Sant Feliu, entre aliments i connexions. Era el lloc.
Doncs sí, l’espai de la plaça de l’Església número vuit de Celrà entra a les nostres vides, un mes després, el 28 de juny, tenim les claus. Estem emocionades i aquell mateix dia, o potser va ser en l’espera, decidim que la data d’obertura serà el 25 d’agost, l’última lluna plena de l’estiu.
En Xavi Torrent -entre les moltes persones meravelloses que ens envolten- ens ve a visitar, a començaments de juliol. Nosaltres teníem una idea de com ho volíem… doncs bé, això, teníem en passat. Va arribar, ho va capgirar tot i amb ell vam poder «veure» com seria.
Sí, estem situades en una voràgine que ens ha engolat amb l’estiu, entre pols, fustes, guix, el blanc, més blanc, tot blanc. Dinars. Tornem-hi.
Cansament, nervis, arribem? Sí que arribem va, carreguem fustes, mobles, tubs de led, materials diversos i inimaginables. Fer el nou web! Carregar la furgoneta, descarregar-la. La gràfica de l’exposició. Fer comanda del pica-pica. Muntar exposició. Avui porten l’equip de so. Dies, hores i tot va pren finalment la seva forma.
Cada racó s’omple; cada color -inclús el blanc, més blanc – festeja amb les textures dels mobles i el terra de gres, gris i lleig que encara té el seu lloc a l’oficina ha quedat -encara que sembli impossible- apaivagat davant dels magentes, verds i colors càlids que l’envolten.
Ha arribat el dia i gràcies en Xavi i en Quim, en Sergi, als “Andreu’s Brothers”, en pierre, l’Uxua, l’Andreu, l’Azahara, la Núria, en Guillermo, la Maia, en Jordi i tantes altres persones que es van convertir en la nostra taula de salvació de la tempesta de l’embarcament d’aquest nou projecte.
No tindrem mai prou paraules per agrair tota l’ajuda. Especialment a en Xavi, que fins a l’últim minut va estar pendent que tot tingués un lloc i estigués al seu lloc.
Obrim portes, arribeu, ballem, riem i brindem sota els auspicis de la lluna plena. Moltes gràcies a totes les persones que ens vau acompanyar i dedicar els vostres millors auguris.
