Tot va començar en una reunió en la qual es planteja la possibilitat de la creació d’una cooperativa perquè feia dos anys que estàvem treballant com autònomes en projectes comuns. El 23 de gener d’aquest any 2017 vam demanar hora al Girona Emprèn, per parlar de la idea. Ens van donar hora l’endemà i el 24 de gener iniciàvem el procés de constitució. En els quatre mesos fins a arribar al registre a la Generalitat de Catalunya, el 24 de maig, una pregunta anava traspassant les converses: Per què una cooperativa?
Podríem donar milers de respostes, de perquès, però en realitat és que no vam pensar en cap altre model possible. Si muntàvem empresa per unir els nostres projectes personals, només podia ser una cooperativa de treball associat on l’accent es posa en les persones i els seus propòsits. Un model horitzontal que implica parlar, pactar, una i les vegades que calguin, fins a arribar al consens. És veritat que un dels «problemes» d’aquest tipus d’empresa són les persones, ens ho han dit més d’una vegada, però també és la seva riquesa. Som dues dones, ens coneixem fa alguns anys, riem molt i a vegades discutim. Ens hi posem? Ens hi posem.
Hi ha dos webs fonamentals que cal conèixer a l’hora de començar el procés de constitució:
http://www.cooperativestreball.coop/
Allà vam trobar un magnífic manual per a seguir pas a pas. La primera decisió és el nom, has de demanar un certificat negatiu -sí, així es diu- amb els termes per nomenar allò que estàs gestant. En el nostre cas va ser molt i molt fàcil. La Rita va arribar a casa amb un nom al cap: Rizoma Cultura. Sí!!!
“¡Haced Rizoma y no raíz, no plantéis nunca! ¡No sembréis, horadad! ¡No seáis uno ni múltiple, sed multiplicidades! ¡Haced la línea, no el punto! La velocidad transforma el punto en línea. ¡Sed rápidos, incluso sin moveros! Línea de suerte, línea de cadera, línea de fuga. ¡No suscitéis un General en vosotros! ¡Haced mapas y no fotos ni dibujos! ¡Sed la Pantera Rosa y que vuestros amores sean como los de la avispa y la orquídea, el gato y el babuino!”
Deleuze, G., Guattari, F.(1976). Rizoma, una introducción. Editorial Pre-textos
Això de ser la «pantera rosa»… Rizoma és un dels llibres de capçalera de l’Olga, de la seva vida artística. Aquest ha de ser el nom. El 23 de febrer demanàvem el certificat. Tot i que la Generalitat va decidir que seria un altre. Has de fer quatre combinacions possibles i ells escullen el nom. Ho teníem clar, així que vam decidir els quatre possibles:
– Rizoma cultura, SCCL
– Rizoma cultural, SCCL
– Cultura rizoma, SCCL
– Cultural rizoma, SCCL
Ja tenim nom
Finalment va ser l’últim de la llista: Cultural Rizoma, SCCL. L’endemà teníem un nom. Quan ens va arribar el certificat ja teníem el logo traçat, i vam adaptar-lo amb el nou nom. Venim del món de l’art i abans del pla d’empresa teníem la imatge que ens definia i els colors corporatius…, a vegades no podem fer-ho d’un altra manera. «Pantera rosa» – no va ser pensat amb aquestes paraules, però ens diverteix que s’adapti, ara que ho rellegim- i, sí, el color corporatiu va ser el magenta, aquest color conegut com a rosa.
El pla d’empresa… en realitat és tot un descobriment. És «un pal», sí, però en realitat si t’ho prens seriosament -com hauria de ser – t’ajuda i molt. Has de conceptualitzar, definir allò que vols ser, pots somniar, sí, segurament sense somnis no podríem arribar-hi. Però has d’anar tocant de peus a terra i arriba el pla de viabilitat, que vam anar deixant, deixant…
Enfocar certs objectius a vegades obre portes facilitadores. Vam escriure un correu electrònic a la nostra gestora Sandra Teixidor –d’autoocupació– explicant la nostra intenció i ens va respondre que justament estava treballant en un programa d’acompanyament per a cooperatives a l’Ateneu Cooperatiu terres gironines. Teníem nom, logo, color, la teoria d’un pla d’empresa i amb ella vam fer el recorregut del mapa que ens faltava: el pla de viabilitat, la paperassa, els estatuts, l’assemblea constituent, notaria, complir els terminis… Volíem entrar a l’estiu amb la cooperativa activa i l’enviament del correu el vam fer el 20 de març.
Ara sí que comencem el procés, afortunadament acompanyades i marcades amb uns terminis.
Pas a pas
Primer pas: redacció dels estatuts. Tranquil·litat, hi ha models i l’omplim Revisió, tirem endavant.
Segon pas: els diners. Sí, en els somnis també hi intervenen els diners. S’han d’ingressar 3.000 euros en un compte. En diners o en aportacions materials que ho valguin. Ho podem solucionar, tenim un compte bancari.
Tercer pas: revisar tota la documentació necessària per anar a la notaria. És el gran moment, el moment precís. El quatre de maig hi anem. És com un casament, la sensació de la lectura de la constitució. Sabeu el que significa? Sí, sí.
Vam riure molt i molt, ho vam celebrar amb les amistats, vam fer un beure i vam continuar rient. Amb la sensació -això sí- que havíem fet un canvi important a les nostres vides.
—— Ara ens queda l’espera, però mereix un altre entrada.. seguirem.