Project Description
#10 Les últimes matèries
Jordi Mitjà, Daniel Moreno Roldán i Alba García i Allué
novembre 2022 – juliol 2023
Sota el títol de «Les últimes matèries», la proposta desplegada a Cultural Rizoma entre els mesos d’octubre de 2022 i juliol de 2023 busca articular un programa que permeti obrir altres relats al voltant les materialitats.
A grans trets, el programa es formula des de l’activació d’una sèrie de propostes que s’aproximen a les materialitats des de diverses perspectives; com la capacitat d’agència i les relacions que hi establim, la seva naturalesa intrínseca o els cicles de vida propis, en alguns casos tensant les dinàmiques vinculades als processos de producció i materialització i posant en joc nocions d’utilitat i obsolescència, circularitat i possibles usos tangencials o perifèrics.
En aquest sentit, el programa s’estructura a partir del treball amb tres artistes –Jordi Mitjà, Daniel Moreno Roldán i Alba García Allué–, les pràctiques de les quals dialoguen amb aquestes qüestions, i a les quals es proposa disposar d’una temporalitat concreta per desplegar processos de recerca, creació i producció vinculats a aquestes qüestions.
Paral·lelament, i en consonància amb aquests processos, es concreten una sèrie d’activacions obertes al públic en relació amb cadascuna de les propostes desenvolupades, amb la voluntat de compartir aquests processos de treball i generar vincles i diàlegs amb la comunitat local i altres agents.
Cadascú a la seva i l’arxiu contra tots és el títol d’un projecte de recerca que es focalitza en un treball a partir de l’arxiu de 61 volums de la revista Paris Match, cedida a l’artista per Dolors Oliva, vídua de Joan Tharrats (editor), qui els havia heretat del seu sogre, Joan Josep Tharrats.
La col·lecció, que compren exemplars d’entre els anys 1949 i 1965, permet a l’artista aproximar-se a aquest material des d’una posició de desconnexió temporal i personal en relació amb les històries que s’hi relaten, i iniciar un procés de treball amb la voluntat de resignificar-les, sempre en un intent d’observació, apropiació i categorització en parcel·les d’interès, que possibiliti obrir nous relats a partir de les relacions que estableix entre algunes de les imatges i continguts que configuren el cos de la revista.
Jordi Mitjà
(Figueres, 1970)
S’ha format a l’Escola d’Art d’Olot, a l’àrea de pintura (1989-1994), ha cursat estudis d’escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1994-1996), participa en diferents tallers de la QUAM (Quinzena d’art de Montesquiu) (1992 -2002). Ha co/creat projectes com el PEAC, Plataforma Empordanesa d’Art Contemporani (1996-1997), el segell discogràfic de música electrònica experimental, Mínim (1998-2000), el Festival de música electrònica Electrolladó (2000-2007) i els projectes editorials especialitzats en llibres d’artista CRU i CRANI. Ha estat convidat, a residències d’artista al ‘MIS, Museum of Image and Sound’ de São Paulo, Brasil (2010) o la ‘Fundazione Zimei’ de Pescara, Itàlia (2016). Treballa amb la Galeria Bombon Projects de Barcelona. Entre les seves més recents exposicions individuals destaquen “Succeeix cada dia” (Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats, Barcelona), “Llegir amb les condicions idònies” (Bombon Projects, Barcelona), “L’escultura no és important” (Fundació Suñol, Barcelona), “Magma” (Bòlit Centre d’Art Contemporani. Girona) i “Monument. Lladres de filferro” (Fundació Miró, Barcelona), entre d’altres.
Daniel Moreno Roldán basa part de la seva pràctica artística en el treball amb referents i materials que, per la seva naturalesa digital i intangible, tendeixen a esvair-se. D’aquesta manera, aborda qüestions vinculades a les idees d’obsolescència, nostàlgia i temporalitat, a través de multitud de formats –instal·lació, vídeo, so, etc.–, però majoritàriament sota els codis d’allò escènic i performatiu.
Durant la seva residència a Cultural Rizoma, l’artista ha iniciat un procés de recerca i experimentació a partir del sampleig de material provinent de l’arxiu analògic de Ràdio Celrà –majoritàriament jingles i sintonies emeses entre els anys 1980 i principis dels 2000, així com alguns tracks que s’emetien al mateix moment per l’emisora–. Aquest cos de treball es va materialitzar en un concert celebrat el 8 de juliol de 2023 al Teatre l’Ateneu de Celrà que va comptar amb un desplegament visual a càrrec de l’artista audiovisual i performer Albert Sánchez i de l’acompanyament de la teva artista i performer Estel Boada.
Daniel Moreno Roldán
(Barcelona, 1990)
Artista i músic. Ha mostrat el seu treball a Granota Polly (Bombon Projects, Barcelona), Goodbye, My Sunny Child (Life is Brief) (SWAB, Barcelona), Assumpte: una forta intuïció (MNAC, Barcelona), A través d’un finestral es veu mitja tona de ferralla espacial (Sala Muncunill, Terrassa), You are too alert to sleep any longer (The Roommates, Londres), Toco a la puerta de la piedra (Espacio Trapézio, Madrid), Some and Others (Spinnerei, Leipzig), Ella: allà i després (Blueproject Foundation, Barcelona) i Pica i Fuig! (Fundació Joan Miró, Barcelona) entre d’altres. Ha rebut el Premi Embarrat 2017 (Tàrrega) i ha estat becat per BCN Producció (Barcelona), /UNZIP (El Prat de Llobregat), Can Felipa (Barcelona), Sant Andreu Contemporani (Barcelona) i Sala d’Art Jove (Barcelona).
És membre i cofundador del Club de Videojocs, un grup de persones interessades pels videojocs més enllà de ser formes d’entreteniment.
It can be me és una mostra escenogràfica amb acompanyament audiovisual que sorgeix de l’interès de l’artista de treballar les narratives que articulen la matèria. Mitjançant les eines de representació de plataformes digitals com Tiktok, l’artista s’exposa al públic i al circuit artístic com a producte sotmès a les necessitats del mercat.
Un cos cerca lloc en la immensitat de contingut buscant l’atenció d’una mirada externa validadora mitjançant la posada en escena i la dansa. L’eina d’ubicació existencial, l’ego, lluita amb l’absurditat de l’excés, entenent el procés de selecció com una confirmació d’algú altre sobre l’existència i validació del propi cos i de l’experiència. D’aquesta manera, ‘algú altre’ esdevé l’element salvador de la confrontació d’una mateixa amb el món.
La peça resultant d’aquesta investigació compta amb el disseny de so de Pol Clusella Arimany i es va presentar al públic el 8 de juliol de 2023 al Teatre l’Ateneu de Celrà.
Alba García i Allué
(Barcelona, 1997)
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, actualment és artista resident a La Escocesa (Barcelona). Vincula la seva investigació artística a la relació que estableixen els diferents cossos matèrics dins de l’ecosistema i el medi digital, per tal de reforçar vincles de domini i submissió, d’afectivitat i dependència, d’acció i reacció.
Ha participat en exposicions col·lectives a Espacio Azorín (València) i a Ca la Dona (Barcelona), entre d’altres i els seus treballs s’han exposat de forma individual a Wunderkammer – Naturalia / Artificialia (Stuttgart, Alemanya) i a Homesession (Barcelona).
