Cadascú a la seva i l’arxiu contra tots
Jordi Mitjà
novembre 2022 – gener 2023
Procés de treball a Cultural Rizoma

novembre 2022 – gener 2023

Cadascú a la seva i l’arxiu contra tots
Cadascú a la seva i l’arxiu contra tots és el títol d’un projecte de recerca que es focalitza en un treball a partir de l’arxiu de 61 volums de la revista Paris Match, cedida a l’artista per Dolors Oliva, vídua de Joan Tharrats (editor), qui els havia heretat del seu sogre, Joan Josep Tharrats.

La col·lecció, que compren exemplars d’entre els anys 1949 i 1965, permet a l’artista aproximar-se a aquest material des d’una posició de desconnexió temporal i personal en relació amb les històries que s’hi relaten, i iniciar un procés de treball amb la voluntat de resignificar-les, sempre en un intent d’observació, apropiació i categorització en parcel·les d’interès, que possibiliti obrir nous relats a partir de les relacions que estableix entre algunes de les imatges i continguts que configuren el cos de la revista.

Jordi Mitjà
(Figueres, 1970)
S’ha format a l’Escola d’Art d’Olot, a l’àrea de pintura (1989-1994), ha cursat estudis d’escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1994-1996), participa en diferents tallers de la QUAM (Quinzena d’art de Montesquiu) (1992 -2002). Ha co/creat projectes com el PEAC, Plataforma Empordanesa d’Art Contemporani (1996-1997), el segell discogràfic de música electrònica experimental, Mínim (1998-2000), el Festival de música electrònica Electrolladó (2000-2007) i els projectes editorials especialitzats en llibres d’artista CRU i CRANI. Ha estat convidat, a residències d’artista al ‘MIS, Museum of Image and Sound’ de São Paulo, Brasil (2010) o la ‘Fundazione Zimei’ de Pescara, Itàlia (2016). Treballa amb la Galeria Bombon Projects de Barcelona. Entre les seves més recents exposicions individuals destaquen “Succeeix cada dia” (Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats, Barcelona), “Llegir amb les condicions idònies” (Bombon Projects, Barcelona), “L’escultura no és important” (Fundació Suñol, Barcelona), “Magma” (Bòlit Centre d’Art Contemporani. Girona) i “Monument. Lladres de filferro” (Fundació Miró, Barcelona), entre d’altres.

febrer – abril 2023

Daniel Moreno Roldán basa part de la seva pràctica en el treball amb referents –elements i materials– que, per la seva naturalesa digital –suposadament immaterial i no tangible– tendeixen a esvair-se. D’aquesta manera, aborda qüestions vinculades a les idees d’obsolescència, nostàlgia i temporalitat, a través de multitud de formats –instal·lació, vídeo, so, etc.–, però majoritàriament sota els codis d’allò escènic i performatiu.

Daniel Moreno Roldan
(Barcelona, 1990)
Artista i músic. Treballa amb referents que, per la seva naturalesa digital -suposadament immaterial i intangible-, tendeixen a esvair-se. Reflexiona sobre qüestions d’obsolescència, nostàlgia i temporalitat, a través de l’ús de multitud de formats -música, instal·lació, vídeo, etc.-, però normalment entesos sota els codis d’allò escènic i performàtic.

Ha mostrat el seu treball a Granota Polly (Bombon Projects, Barcelona), Goodbye, My Sunny Child (Life is Brief) (SWAB, Barcelona), Assumpte: una forta intuïció (MNAC, Barcelona), A través d’un finestral es veu mitja tona de ferralla espacial (Sala Muncunill, Terrassa), You are too alert to sleep any longer (The Roommates, Londres), Toco a la puerta de la piedra (Espacio Trapézio, Madrid), Some and Others (Spinnerei, Leipzig), Ella: allà i després (Blueproject Foundation, Barcelona) i Pica i Fuig! (Fundació Joan Miró, Barcelona) entre d’altres. Ha rebut el Premi Embarrat 2017 (Tàrrega) i ha estat becat per BCN Producció (Barcelona), /UNZIP (El Prat de Llobregat), Can Felipa (Barcelona), Sant Andreu Contemporani (Barcelona) i Sala d’Art Jove (Barcelona).

És membre i cofundador del Club de Videojocs, un grup de persones interessades pels videojocs més enllà de ser formes d’entreteniment.

maig – juliol 2023

Alba García Allué explora en els seus treballs les connexions i afeccions que s’esdevenen entre els cossos matèrics i les relacions de dependència entre uns i altres i entre aquests i el seu entorn. A «Unsteady consistency», un dels seus més recents projectes, s’aproxima als processos de descomposició i fermentació dels aliments per reflexionar entorn de les interaccions que originen aquests processos i a la inestabilitat i mutabilitat dels cossos, establint paral·lelismes entre qüestions que afecten naturaleses no humanes i humanes. 

Alba García Allué
(Barcelona, 1997)
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, actualment és artista resident a La Escocesa (Barcelona). Vincula la seva investigació artística a la relació que estableixen els diferents cossos matèrics dins de l’ecosistema i el medi digital, per tal de reforçar vincles de domini i submissió, d’afectivitat i dependència, d’acció i reacció.

Ha participat en exposicions col·lectives a Espacio Azorín (València) i a Ca la Dona (Barcelona), entre d’altres i els seus treballs s’han exposat de forma individual a Wunderkammer – Naturalia / Artificialia (Stuttgart, Alemanya) i a Homesession (Barcelona).