L’última terra de Miquel Matas Ferrer (La Bisbal d’Empordà, 1991) és un projecte que es desplega a partir d’una investigació que pren com a cas d’estudi i pretext les darreres existències extretes de la Terra Remei, un tipus d’argila blanca que al llarg dels anys 70 i 80 del segle passat es va extreure a Castell d’Empordà (la Bisbal) i a Monells, així com a diferents punts de Fonteta, de Sant Climent de Peralta i de Canapost, al terme de Forallac. Els ceramistes bisbalencs l’utilitzaven principalment com a engalba degut al seu alt nivell de calç, que no afavoria el seu ús en el treball de torneria. Amb una textura més porosa i aspra que la terra vermella, l’argila blanca era més adequada per a la realització d’objectes que necessitessin poc modelatge, austers, resistents i durables, com ara els productes derivats de les rajoleries.

Amb l’arribada d’argiles provinents d’altres territoris i de la fi de les llicències d’extracció, l’ús d’aquesta argila va passar a un segon pla. L’empresa extractora Argiles Colades S.A. va ser la primera i de les úniques en extreure la Terra Remei. D’aleshores ençà, les seves reserves, emmagatzemades, han anat disminuint progressivament, emprades per a fer mescles amb altres terres segons les necessitats del client –en l’actualitat, majoritàriament ceramistes o industrials de la Comunitat Valenciana–. L’empresa calcula que podrà continuar subministrant aquesta terra durant poc més d’un any, fins a la fi de les seves reserves.

L’extinció propera de la Terra Remei convida a reflexionar sobre com les dinàmiques extractivistes i les pràctiques que s’hi vinculen –artesanals, industrials, artístiques, etc.– defineixen i transformen un territori determinat i ens aproxima a altres problemàtiques actuals, que es despleguen de forma paral·lela en altres indrets i a diferents escales. Així mateix, l’extinció d’una terra que s’utilitza poc i ja no s’extreu podrà entendre’s també com a metàfora dels nostres ritmes de consum, la fragilitat dels recursos naturals i la supremacia de l’antropocè.

A partir d’aquest treball d’investigació situada –entorn a la història de la Terra Remei i el treball d’extracció de l’empresa Argiles Colades–, l’artista proposa una sèrie d’aproximacions visuals, objectuals i performatives que, al mateix temps, especulen sobre les possibilitats de destí d’aquesta última terra.