Rambla de Girona. Un guirigall de sons (blog GironaSona música recerca)

blog-item

Arribem al tercer punt del nostre itinerari i ens situem a la Rambla Llibertat, just davant de l’Arcada. Vam escollir aquest indret per dos motius, en primer lloc volíem conèixer la música dels cafès de Girona però també un espai públic on la sonoritat i la música s’ha gaudit de moltes formes i en diferents èpoques. La Rambla és un lloc privilegiat, plena de sons i vivències de tot tipus. A diferència del teatre del Circo Gerundense i de les Voltes d’en Rosés, de la Rambla hi ha una extensa bibliografia. Tot i que volíem escapar una mica pels marges de la història per arribar a la sonoritat.

Comencem, com sempre, apropant-nos als orígens. Abans del segle XII el lloc s’anomenava l’Areny. Prenia aquest nom perquè era l’espai que separava els habitatges del riu Onyar. Era el terreny fangós de salvaguarda dels habitants de la ciutat. L’Areny estava fora dels primers murs de la ciutat medieval, encara que allà mateix els camperols i mercaders exposaven els seus productes en un mercat que regularitzarà Ramon Berenguer IV el 1160. Aquesta regulació té una repercussió important en la urbanització de la zona. Comença la seva ordenació a mitjans del segle XIII. Un contracte de 1252 entre la família Fàbregas -que posseeix els terrenys- estableix quatre obradors a nom de Pere Palau, Guillem de la Bisbal, Maria Brens i Albert Verdera davant la Merceria -primer nom de la rambla-. Es concedeix a aquests obradors el permís per cobrir amb arcs el carrer fins al mur de contenció del riu.

Dibuixos de JEP RO.MA.
Any 1252: Construcció de les voltes de la Merceria (rambla) de Girona. Josep Canal, Josep M. Nolla, Eduard Canal, Francesc Reixach.

Dels joglars als festivals

La plaça de les Cols ha estat, tradicionalment, un lloc molt concorregut, allà se situaven les parades del mercat i també era el centre de trobada de les festivitats i celebracions. El mercat ja fa temps que es va traslladar però encara avui en dia, de tant en tant sentim que la música ocupa l’espai sonor de la Rambla.

Si els edificis que flanquegen la Rambla poguessin parlar, ens explicarien que els joglars feien ballar entremig de les celebracions de l’època medieval i moderna: dels balls de màscares i altres celebracions com «los públicos regocijos» amb què es transformava teatralment les voltes i la plaça entre tots els comerciants.

lo dit dia en la nit los de les dites places se ajustaren mes de docentes persones anants ab grans sons de trompetes, de tabals, de tamborinos e spingardes, e ab lurs falles e graneres e lenternes íahien molt gran luminaria e alimaries e sercaren tota la ciutat, ab una coble de juglars, e après sen tornaren a la dita plassa de les Cols e ballaren ab los juglars fins a mige nit ab gran luminarie que havien feta.

BATLLE I PRATS, L. (1946). Fiestas en Gerona por la conquista de Granada. Enero-Febrero de 1492. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 1:94-107.

En la Plaza llamada de las Coles ó del Mercado se habia levantado un magnifico Jardín artificial, compuesto de un pórtico corpóreo en el centro con su correspondiente cornisa de una proporcionada elevación, teniendo en todo su alrededor una soberbia gradería para subir á él por cada uno de sus frentes, rematando con una balaustrada, y en medio de ella un grupo representando el Valor, y la Justicia (…)

Relación de los públicos regocijos con que celebró la siempre fiel e inmortal ciudad de Gerona las fiestas de la solemne jura de la hija primogénita de nuestros Augustos Soberanos, la serenísima señora doña María Isabel Luisa por princesa heredera de estos reinos a falta de varón, en los días 14, 15 y 16 de julio de 1833 Data 1833 [S.l.] [s.n.]

La música ocuparà l’espai públic amb les bandes de música, com el Regiment d’Àsia, les ballades de sardanes o els balls sota els auguris de Terpsicore:

Las fiestas celebradas estos dias en la Rambla de la Libertad y Alvarez han estado sumamente animadas y concurridas por los devotos de Terpsícore, que han podido dar culto cumplido a su diosa predilecta, pues hasta las dos de la madrugada se bailó en algunos de los días.
En la noche del domingo se iluminó el paseo a la veneciana produciendo un bonito y artístico efecto.

Noticias locales y regionales. (26 agost 1896). El Baluarte. Periódico tradicionalista. p.1

Aquests balls d’estiu a la Rambla estaven amenitzats per orquestres com ens mostra el pagament dels impostos per les actuacions. No és només a la Rambla però, als voltants del 1900 als carrers de Girona omplien de música amb grans o petites orquestres i també amb el piano de “manubri”.

Un gran mercat

La plaça de les Cols és com s’anomenarà el que havia estat el mercat de l’Areny fora murs i després la Merceria. El 1252 queden documentades les voltes de la plaça de les Cols i aquesta configuració urbanística arribarà fins al 1574 quan s’enderrocarà una part de muralla per engrandir l’espai. Cada dia instal·laven en les taules davant les voltes les persones de la venda ambulant. Però també estaven els comerços i tallers, ja al segle XVII a la «Plassa de les Cols» hi havien documentats 21 oficis diferents, trobem mercaders, passamaners, calceters, sabaters, argenters, entre d’altres. Al voltant dels XX encara trobem el mercat a la plaça de les Cols, diàriament les parades, serà el 1944 que s’inaugura el nou emplaçament. Tot i que de tant en tant alguna paradeta de flors i mercaderies encara podem veure en ocasions especials, com per exemple, els dies de fires. I els comerços encara continuen resguardats sota les voltes.

De la taverna al cafè

Juntament amb els comerços i tallers, a partir de 1716 podem a trobar a la plaça alguna taverna. Les voltes dels Esparters, situades al final de la Rambla va ser el carrer de les «Taverneries». No hem trobat documentat de forma ferma quin seria el primer cafè de la plaça, però segur que entre les tavernes i els cafès va haver-hi més d’un casino. Els llocs habituals d’esbarjo en diferents èpoques. A finals del segle XIX s’hi aniran instal·lant algunes de les cafeteries de més renom de Girona.

Hem volgut posar el focus en un dels locals de la Rambla que al segle XIX era conegut com el “Cafè del Comerç”. Una de les primeres notícies que hem trobat d’aquest cafè, que encara no estava situat a la plaça de les Cols, ens parla de la programació de l’artista de guitarra conegut amb el nom de Sr. Cano:

El artista de Guitarra, Sr. Cano agradecido á los favores que le ha dispensado el inteligente público de esta capital, accediendo a los deseos de sus amigos ha determinado dar en la noche de hoy su última función en el salon del Café del Comercio. PROGRAMA. 1. Sinfonia por la orquesta. 2. Tanda de Walses por la orquesta. 3. Aria de las harpas de la Semiramide de Rossini con la guitarra. 5. Introducción por la orquesta. 6. Improvisaciones con la guitarra. 7. Wals de la Rodowa por la orquesta. 8. Potpurri de aries nacionales por el Sr. cano. Los billetes se despacharan en el Estanco de la plaza de la Constitución y en el mismo café.
Concierto en el café del comercio (27 de noviembre de 1850). El postillón : periódico político y de avisos de la provincia de Gerona. p.4.

A la Plaça de les Cols sí tenim documentat que per les fires de 1871 el Sr. Murtra obre el cafè de Alvarez. El diari El autonomista es fa ressò de la notícía i ens explica l’elegància del nou local a la plaça. No en tenim cap imatge de com era però sí que tenim, a l’arxiu de Girona, el projecte de reforma d’un altre cafè, «El Dorado» situat al començament de la Rambla de Àlvarez. La Rambla Llibertat i d’Àlvarez s’omple de taules i cadires de les terrasses típiques dels cafès.


L’abril de 1876 el Sr. Antonio Norat, propietari del cafè del Comerç es fa càrrec del cafè de Àlvarez, reforma el local i li dona el nom del seu antic cafè. A la mort d’Antonio Norat, el 1889, el succeeix el seu fill José Norat. El sr. Norat farà d’aquest nou local un lloc de referència per a la ciutadania de Girona de l’època. Ell mateix s’encarrega de viatjar a l’estranger a comprar nous licors per atraure clientela i en diverses ocasions reformarà i redecorarà el local amb el gust dels nous temps. De fet, popularment es coneixerà com el cafè Norat. Són moltes les notícies de les actuacions que es porten a terme al cafè: quartets, cors, guitarres, bandúrries, mags i un llarg etc.

L’octubre de 1914, després de la mort de José Norat, la seva vídua i els seus fills reobren de nou el cafè.

La señora viuda e hijos de don José Norat, deseosos de ofrecer al público gerundense un local montado a la moderna, no han reparado en gastos y esta tarde lo han inagurado tocando la música del Regimiento de Asia escogidas piezas (…)

Heraldo de Gerona : periódico de avisos y noticias (22 octubre 1924). p.3

La música retorna de la mà del “Quinteto Emporium”, que durant unes quantes temporades amenitzen les nits del cafè. El diari de Girona de Avisos y Notícias es fa ressò del programa:

Para mañana, está anunciado en el Café Norat y a cargo del «Quinteto Emporium» el concierto de homenaje a la música española en el cual, van comprendidos autores que representan dentro el arte nacional, tendencias diferentes.

He ahí el programa:
El viaje a Suiza (danza) Cotó
La verbena de la Paloma (selección) Bretón
Mallorca
Bohemios (fantasía) Vives
Recull de cants populars
A la plaça (sardana) Morera.

La velada, empezará a las diez de la noche.
Musicales ( 9 juliol 1926). Diario de Gerona de avisos y notícias. p. 2

Poc a poc però la música anirà perdent importància i als diaris, a partir de 1930 trobem més referències sobre la seu del U.D. Girona. Tot i que de tant en tant segueixen programant, com per exemple al 1935 quan al diari L’autonomista ens parla de l’actuació del tenor Màrius Cortada, el baríton A. Rossy i la soprano Conxita Corominas que fan un concert popular «fent front a la present crisi del teatre.».

Des de 1939 fins al 1965 ja no es coneixerà com el cafè del Comerç o Norat sinó que serà el cafè Nacional, a la rambla del Generalísimo i es programarà poca música en el seu interior. L’any 1965, es demana permís d’obres a l’Ajuntament de Girona per reformar la «Cafetería la Arcada». Un any més tard, el 1966 obre les seves portes de la mà de la família Nicolazzi que modernitzarà l’antic cafè per convertir-lo en un Snack-bar, brasserie i pizzeria.

L’arribada de la ràdio i la televisió contribuirà que a poc a poc les bandes, els quartets, les sopranos que omplien de sons les nits de Girona s’emmudeixen en els locals de la Rambla.

Això sí, segueix sent un guirigall de sons.


Amb el suport de:

Logos de l'Ajuntament de Girona, beca kreas