Iniciem el projecte Recorreguts d’arxiu, a través del qual, de forma quinzenal al nostre blog, posarem en relació continguts provinents del nostre arxiu textual, visual i sonor -així com provinents d’altres plataformes, projectes i agents- per tal de pensar qüestions que ens afecten en el moment present.
El primer #recorregutdarxiu se centra en la idea de refugi. Partint de la sensació d’estar a la intempèrie, pensem el refugi com allò que ens aixopluga, que ens permet estar a recés d’algun perill, que ens proporciona una certa seguretat. Podríem pensar la cultura en tant que refugi? O més aviat com allò que ens permet pensar des de la intempèrie?
Sobre els orígens d’Ü del Bac, d’ampliar la idea de refugi, de generar un espai permeable, on fer-hi vida i on s’hi cultivin propostes en diàleg amb el lloc.
Una reflexió sobre anclatges vitals a través de la construcció de refugis en espais singulars.
” (…) La idea de -aquello que decía Virginia Woolf- tener una habitación propia, es decir, un sitio donde se pueda uno refugiar con una puerta que se cierre y una llave que se pueda echar, es una reivindicación que durante siglos cientos de miles de personas han hecho y no han podido conseguir.”
“(…) quina és la distribució espacial, és a dir, quins llocs ocupa o ocupava (o quins refugis genera o generava) a Celrà la cultura?”
Les vivències culturals en la joventut enteses com a refugis.