Amb aquesta entrada us volem mostrar una petita part de la recerca documental que porta a terme Olga Taravilla pel projecte Girona Sona.

Els inicis de la recerca tenen quelcom d’atzarós, no saps per què però alguna cosa et crida l’atenció i vols descobrir més i més coses. Això és el que va passar llegint un article de la Revista de Girona.

Buscava documentació sobre una de les seus del GEiEG i vaig anar a parar a un edifici singular. De fet, el primer que em va atraure va ser la magnífica foto d’en Jordi S. Carrera que mostrava un teatre, ruïnós, amb aquest caràcter romàtic que tenen les coses velles i que tant ens fascinen. L’article feia referència a una escola de música de cecs i sordmuts que s’havia creat en l’últim quart del segle XIX. Ho vaig posar al llistat de coses pendents.

Llavors sorgeix la possibilitat de demanar els ajuts de creació kreas, de l’Ajuntament de Girona. Presentem un projecte conjuntament amb la Maia Kanaan i en Pau Marcos: «Girona Sona». Era evident quin seria el primer edifici a estudiar. Conèixer qui, quan, perquè s’havia construït el teatre.

Per començar vaig partir de les referències que donava Jaume Marquès al seu llibre Casals de Girona. L’autor explica que la referència documental més antiga que havia trobat era de 1531. Ens trobem davant d’una casa del capítol de la Catedral de Girona i als documents s’anomenava com la Canonja vella, tot i que anys més tard, cap al segle XVII, també es troben referències anomenant-la el Pastim. Amb aquest terme -El pastim- es denomina la cooperativa que fa el pa pels canonges. A la casa l’any 1800 hi vivia Domènec Rigau, flequer i amb ell estaven domiciliades 13 persones més.

Així va continuar fins a l’any 1842, data en què va ser desamortitzada la Canonja vella. Passat un any l’adquirirà Sebastià Casagran que la tornarà a vendre -deu anys més tard- a una botiguera de Girona, Margarida Comas. Ens trobem l’any 1853 més o menys, seguint les dates que detalla Marqués al seu llibre i uns anys després la Margarida fa testament deixant d’hereva a la seva filla Dolors.

(…) passà a la seva filla Dolors Boera i Comas per testament datat el 10 de març de 1870. Amb ajut de la seva germana Anna, dita Dolors Boera va construir la casa de nova planta (…)(MARQUÈS, 1984, p.310)

En llegir la data de la construcció de nova planta vaig pensar que podria ser probable.
Seguint el fil de l’escola de cecs i sordmuts, em trobo consultant la tesi de Lluís Brugés La música a Girona. Història del Conservatori Isaac Albeniz. Va ser una gran sorpresa, dos documents dels seus annexos feien referència al carrer de la Forsa, 29 i parlaven del Circo Gerundense.

– Primera acta de la reunió de constitució de la Societat Liceo Gerundense (30-VIII-1973)
En la ciudad de Gerona á los 30 de Agosto de 1873: Reunidos en el Salon del antiguo Circo Gerundense calle de la Forsa, 29 (…)
– Normes de funcionament del «Colegio de ciegos y de sordomudos y academia de música» (25-IX-1873)

Aquesta dada oferia una intriga més, què era el Circo Gerundense? A l’imaginari es dibuixa una carpa amb pallassos, domadors, trapezistes… hi havia un circ al carrer de la Força?
Afortunadament, en l’època digital hi ha molts recursos per consultar, així vaig començar recerca a l’hemeroteca digital del servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions. No vaig obtenir cap resultat del Circo Gerundense, però sí hi ha força informació de les següents societats.

L’atzar, de nou, em porta a un altre catàleg digital, la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica. Sí, vaig obtenir resultats i les tan buscades referències al teatre. És molt emocionant quan, de sobte unes paraules t’expliquen i mostren allò que recerques.

Trátase de establecer en Gerona un nuevo casino, bajo el nombre de Circo Gerundense. Asegúrase que habrá en sus salones un lindo teatro, destinado a funciones dramáticas.
(La Correspondencia Autógrafa : diario universal de noticias: – 1859 septiembre 6, p. 2)

 

Continua trabajandose con actividad en las obras del local destinado para la Sociedad Circo Gerundense. Sus espaciosos departamentos y lo bien distribuido de los mismos, parece proporcionarán bastante comodidad y desahogo á los numerosos sócios de que aquella se compone. Sin embargo debemos advertir que nos parece demasiado elevada la galería corrida ó palco que se trata de arreglar en el salon de baile.
¡Lástima que en él se advierta una falta que tanto lo afea!
(La espingarda : periódico sarcástico-crítico-jocoso de anuncios y noticias: Año I Número 14 – 1861 marzo 10, p. 2)

 

Definitivamente el jueves, tendrá lugar la solemne apertura de la Sociedad denominada Circo Gerundense. Parece que será una función lucida y brillante á juzgar por los preparativos que están haciendo con dicho objeto.
(La espingarda : periódico sarcástico-crítico-jocoso de anuncios y noticias: Año I Número 39 – 1861 mayo 7, p. 4)

Amb el seguiment de les notícies a la premsa, podem documentar la societat i les activitats que es programen: Concerts, teatre, sarsuela, òpera, esdeveniments literaris, balls per les fires i els més coneguts, els balls de carnaval (dels que encara es fa referència set anys després de la seva dissolució).

Deixem el món digital i ens apropem a l’arxiu municipal de Girona en la recerca de documents que verifiquin l’existència i les dates. Tot documentat.

La fortuna torna a fer la seva aparició. Després de tres visites a l’arxiu municipal -quan ja havia trobat els documents sobre el «Circo»-, quedava pendent revisar les llicències d’obres de l’arranjament del sostre de 1865 i el tancament d’una porta de 1873. Com sóc curiosa, vaig fullejar la resta de documents de la carpeta i de sobte apareix, una llicència d’obres per fer una casa de nova planta que demana Don José Bonet, marit de Margarida Comas. Vol fer una nova edificació i presenta el plànol que ha fet l’arquitecte Martí Sureda. Al document l’adreça és Força, 21, però és habitual també als diaris que la numeració no sigui correcta. El plànol respon a la façana on, darrere les balconades, es troba el teatre.

L’any 1870, la data de construcció de nova planta queda descartada. La societat Circo Gerundense es prepara, un any més, a oferir els balls de fires al teatre:

Sabemos que la sociedad del Circo Gerundense se està preparando para celebrar, según costumbre, algunos bailes y reuniones, durante las férias de esta capital; los cuales segun la animación que reina prometen dejar atrás á los celebrados en años anteriores, por los preparativos que se están haciendo para el ornato del salón del que se quita el palco escénico, no perdonando en gasto alguno, á fin de poder festejar cual se merecen los muchos forasteros que concurren durante estos días á la ciudad. (…)
(El vigilante : periódico liberal de Gerona: Año I Número 71 – 1870 octubre 16)

Aquestes seran les últimes fires de la societat, l’any 1871 el diari La Lucha ens explica com uns joves volen d’organitzar els balls a l’edifici de l’ex-Circo Gerundense. El record d’aquesta societat s’anirà esvaint fins a l’oblit. No tot té cabuda a la memòria col·lectiva, són moltes les associacions i grups que han utilitzat l’edifici i el teatre del carrer de la Força.

En el canvi de segle

Al voltant del segle XX trobarem el Círculo Católico de Obreros que s’inaugura l’any 1895.

A las cinco de la tarde tendrá lugar el domingo la inauguración del Círculo Católico de Obreros fundado en esta ciudad de Gerona en Julio de 1895 (…)
Programa:
«Himno a San José» música de Rivera; pieza coral, «La bona paraula»; «Elegie de Salvaire» pieza à piano, armonium y violín.; Andante religioso de «Gounod» pieza à piano, armonium y violín; Pieza coral «Toya franciscana» (fragment), por don José Franquet y serra; Pieza coral «Lo toch del Ave-María.»
(El correo de Gerona : diario independiente de avisos y noticias ilustrado y defensor de los intereses morales y materiales de la provincia: Año III Número 710 – 1895 mayo 3, p.1)

De la mà del Círculo Católico de Obreros i de l’Orfeó Gironí, amb el que comparteixen espai i projectes durant alguns anys, la música i els sons tornaran a omplir el teatre durant més de vint anys. Els diaris deixen de publicar notícies al voltant de l’any 1917. Hem d’esperar als anys vint perquè l’edifici torni a ser notícia, una societat ja coneguda a Girona va comprar el casal l’any 1920:

La sociedad obrera «La amistad» con el fin de ensanchar su labor social, va a crear dentro de poco una «Bolsa de Trabajo» y un «Secretariado Popular» sin dejar las «Escuelas Nocturnas» que desde tiempo tiene establecidas, a cuyo fin y para mayor comodidad de los socios acaba de adquirir, para su propiedad, la antigua casa del Círculo Católico de Obreros, hoy Zona de Reclutamiento, calle de la Forsa, 29, en donde establecerá luego sus oficinas.
(El norte : diario católico-monárquico: Año XI Número 3198 – 1920 septiembre 28)

No sabem si l’edifici es trobava en mal estat i s’havia de reformar però la seva inauguració oficial es va endarrerir fins al març de 1922, amb motiu de la festivitat de Sant Josep.

(…) Por la tarde a las 5 solemne velada en su gran salón-teatro; se leerán trabajos literarios de los señores Rdo. Miralpeix, Ribas, Blanc, Mer, Arnall, Sagrera, Señorita Fita y Rdo. Dr. Lluch. La parte musical corre a cargo de los Sres. Torrellas, Bataller, Piqué Viñolas, Claret, Ferrerós y el cuarteto de los Sres. Mollera, Sans y Ríos, Ribás y Perramón.
(El norte : diario católico-monárquico: Año XIII Número 3521 – 1922 marzo 16)

Datada entre els anys 1931 i 1932 tenim una imatge al CRDI (Centre de Recerca i Difusió de la Imatge) d’origen desconegut d’una representació de de l’obra L’Estel de Nadal, portada a escena per secció de teatre de l’Amistat.

Es molt probable que fos de les últimes fotografies del grup a l’escenari perquè al 1932, el dia 9 d’octubre s’inaugurava el Centre Cultural.

Tot i que va ser una de les societats que va menys temps al carrer de la Força -uns deu anys-, el Casal Obrer «L’Amistad» va deixar força empremta. De la societat quedarà el terme per referenciar i situar l’edifici dins la ciutat de Girona -c/de la Força (abans l’Amistat)- seran les paraules utilitzades per guiar als diaris o anuncis.

Dia 9 d’Octubre – Inauguració del nou Estatge Social, Força, 21 (abans Amistat)
(…) Tarda: A dos quarts de 5, Gran Vetllada Teatral per la secció artística del Centre; es posarà en escena el drama en tres actes, degut a la ploma genial d’En Ramon Pamies «L’hereu de la Baronia», decorats propis, pintats de l’escenògraf del Centre Tomàs Colomer i la divertida pessa cómica d’Emmanual Marriera «Estofat a la Catalana». (…)
(Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 1932-10-08, p. 2.)

Al Centre Cultural, es va continuar la programació habitual de l’Amistat oferint setmanalment teatre i cinema, entre altres actes puntals, fins a l’any 1936.

Un abans i un després de la Guerra Civil

No totes estan les societats que han estat domiciliades al carrer de la Força estan vinculades a la música o les arts escèniques, l’edifici també va ser utilitzat com a centre de reclutament, va ser seu de la Sociedad de Caza y Pesca, del GEiEG (Grup excursionista i esportiu de Girona), de la societat Art d’Imprimir i Annexes, del sindicat de les Arts Gràfiques i també hi van instal·lar les oficines provisionals la Delegación Provincial de Prensa y propaganda del Sindicato Español del Magisterio de Gerona, tot just acabada la Guerra Civil, l’any 1939.

Vives dentro de un Estado Nacional – Sindicalista.
El Estado Español es Católico. Tu puesto está en donde puedas servir fielmente a Dios a la Patria y a su Caudillo. Ha llegado la hora de miradas altas y de banadonar los prejuicios que nublan las voluntades. Tus ansias, Maestro, son las nuestras, las del Sindicato Español del Magisterio. Tus esperanzas las colmaremos nosotros. La unidad del Magisterio no puede hacerse fuera del S.E.M. porque el Sindicato Español del Magisterio es, ante todo, católico. Porque el Sindicato Español del Magisterio es Español. Porque el Sindicato Español del Magisterio es Nacional – Sindicalista, como el Estado que hoy informa la legislación de nuestra Patria. Hacia Dios y el Imperio por la Escuela.
Delegación Provincial de Prensa y Propaganda de S.E.M. — Oficinas provisionales: Forsa, 29, 2. (antes “Amistad”) de 11 a 1 de la mañana.
(Pirineo, El, 1939-05-16, p. 3.)

Aquest mateix any, a l’octubre, el teatre es reobre per a fer homenatge als caiguts de les Congregacions Marianes.

Ayer informamos de los solemnes funerales, celebrados en el Templo del Sagrado Corazón, por las almas de los Caídos por Dios y por España en las filas marianas.
(…) A las seis y media se celebró en el Salón de actos del Centro Cultural la anunciada Velada Necrológica. (..) En el escenario, adornado severamente, se había colocado la lápida, con los nombres de los 18 Caídos, cubierta con la bandera nacional. (…)
(Pirineo, El, 1939-10-14, p. 2.)

Les congregacions marianes recuperen el nom i li donen continuïtat, després de la guerra civil, al nou Centro Cultural es tornaran a programar el desembre de 1939, los típicos Pastorcillos però en la versió del mercedari Pare Ancho.

Los emprendedores Congregantes de Gerona, ha remprimido pretéritas jornadas inolvidables con ala puesta en escena de los típicos “Pastorcillos”. El salón del Centro Cultural ha recogido, durante los días navideños, un contingente entusiasta de público que ha saboreado las ingénuas y magistrales escenas de la obra del mercedario Padre Sancho, después de los tres últimos años, en los que no acarició la frente de los fieles aquel hábito de tipismo y sencillez. (…)
El público saborea los interminables incidentes y ríe y se emociona, porque la ingenuidad no descarta la comprensión y el entusiasmo.
Destacamos como nota simpática, la representación dedicada a los niños y niñas de los Catecismos, Hospicio y Auxilio social. El Centro Cultural ofrecía un aspecto impresionante y el lleno superó todo cálculo. (…)
(Pirineo, El, 1939-12-30, p. 2)

A partir de l’any 1943 es torna a representar la versió que tant d’èxit havia assolit en anys anteriors a Girona: La Rosa de Jericó (Els pastorets) de Josep Duró Gili. El mateix autor la reestrena en una nova versió l’any 1949.

Don José Duró Gili, en vista del éxito obtenido de su obra bíblica “La Rosa de Jericó” (Els pastorets), ha querido este año revisarla y devolverla completamente reformada a los distintos Cuadros Escénicos, para que la representaran con una serie de innovaciones, vistosidad en los cuadros y supresión de diálogos extemporáneos que la han convertido en un libro de indudable mérito. La obra que escribiera en sus mocedades ha sido ahora reformada con la autoridad que imprime la experiencia y de esta forma será puesta en escena en el “Centro Cultural”, por el Elenco Artístico de las CC. MM. Así, con cuadros nuevos, la música del Rdo. don Rosendo Mollera y un reparto integrado por aficionados de reconocida valia en las tablas, la primera representación que tendrá lugar el día de Navidad, constituirá sin lugar a dudas un grandioso éxito.
(Sitios de Gerona, Los, 1949-12-23, p. 2)

El Centro Cultural va estar actiu fins a finals dels anys 60, segurament gràcies a una de les seves fonts d’ingressos: Radio Gerona, que llogava el centre per a emetre en directe els populars concursos: Un cantante desconocido, Buscando la fama i Campaña de popularidad.

Als anys 70, la propietat passa a Anna Ensesa i obre una botiga d’antiguitats recuperant el nom amb què s’havia conegut fins a la seva desamortització: La Canonja Vella. En l’actualitat ja està tancada i al primer pis reposen el mobles i objectes antics. Les cadires situades a l’escenari ens provoquen una estranya sensació, semblen esperar alguna cosa, el protagonisme del buit. Les veus i els sons, resguardats entre les parets, esperen ser desvelats entre els daurats i blaus que encara adornen les seves parets. La pols acumulada ens xiuxiueja molts noms, des de la llotja – la falta que tanto lo afea! – i encara podem percebre els esguards de totes aquelles persones què, en un breu lapse de temps, van gaudir i sentir el temps transcórrer.

Amb el suport de: