Per aquestes dates, ara farà un any, a Can Rizoma preparàvem els projectes a través dels quals transitar per aquest 2020. Alguns d’ells, com un oracle estrany, ens anunciaven que aquest seria un any diferent.
Uns mesos abans de finalitzar l’any, havíem donat forma per a una convocatòria el projecte Suspensió del sistema. Poètiques del progrés, el qual no va veure mai la llum. Es va quedar plantejat sobre la taula esperant. A mitjans del 2019 havíem imaginat com seria suspendre un sistema de relacions econòmiques i socials, atenent a totes les accepcions del terme. Paral·lelament, la Rita Andreu estava acabant de perfilar la proposta per a la 13a edició del projecte Zona Intrusa, del M|A|C Mataró, que va acabar titulant Un temps sense temps. Alhora, també estàvem preparant la programació pel nostre espai a Celrà de cara a l’any 2020 que, sota el títol de Commutacions, es plantejava com un programa que ens havia de permetre assajar altres formes al marge de l’estructura expositiva convencional.
Un any després, retornant a aquests títols, aquestes formes d’assaig s’omplen amb altres significats que en aquell moment no podíem imaginar. No havia arribat encara el mes de març, no teníem les vivències de la suspensió d’un sistema, un temps sense temps social. Tot detingut. El surfeig continuat d’onada rere onada. El trànsit, els funambulismes entre la por i la sorpresa. Entre els dubtes de com continuar, anàvem concebent totes les commutacions possibles passant les fulles del calendari d’un any estrany.
No ha estat un any més incert que un altre, cada any és incert des que vam obrir portes de Cultural Rizoma. La incertesa viu instal·lada a casa. Com a totes les cases que treballen des de la feblesa d’un sistema cultural ferit per unes polítiques concretes i precises. Entossudides a trobar altres formes de fer i relacionar-nos amb la complexitat del món seguim i arribem al mes de setembre fent malabarismes per encabir un temps passat i detingut; sis mesos en tres.
Seguim surfejant i ens trobem com cada any, situades al llindar d’un nou temps comptable, mirant el passat i imaginant futurs possibles encara per venir. Obrim portes, finestres i mirades.
Feliç entrada al 2021!