Vivències al mapa

Ens quedava pendent una entrada al blog per explicar-vos i, d’alguna manera, tancar la primera edició de «Geografies variables de la memòria». Aquestes paraules es van quedar detingudes en l’entremig de l’excepcionalitat que estem vivint, fa uns dies que anem reconstruint tot l’àmbit vital a un espai que ens uneix i ens separa alhora: internet. Avui, des del confinament intentem fer-vos els cinc cèntims. En aquests dies, més que mai, el projecte es dibuixa llunyà, tant com allunyades estem les persones que en formen part. Són moltes les trobades, les paraules i els riures compartits en aquest últim any.
 
La importància de tot el projecte rau en les persones, en l’obertura d’uns espais de relació grupals i individuals. Com a excusa parlem de cultura i entra en joc el temps, el pas del temps, el futur, la vida viscuda, el tall històric -si es pot tallar- que ens ha tocat viure, allà on hem nascut, què hem vist, escoltat, ballat, sentit, jugat, rigut, gaudit, cuinat a foc lent o en microones, la vida, les nostres vides s’entrellacen entre els carrers d’un mapa mut.
 
Quedava al tinter compartir alguns dels moments viscuts i l’agraïment a les persones que hi han participat i segueixen participant en el projecte. Aquest any iniciarem, de nou, el viatge al territori, aquesta vegada a través de la música, d’aquelles cançons apreses a casa, les de les mares i pares, les dels jocs del carrer. Però també ens situarem en la contemporaneïtat de la poesia urbana, en el hip-hop i intentarem hibridar i relacionar, com sempre.

 
Començarem per la presentació del projecte al Casal de Gent Gran Can Ponac, el dia 5 de març, en la celebració del dia de la dona treballadora. Com no podia ser d’una altra manera les protagonistes van ser elles. Les seves veus, les seves vivències i imatges ens recordaven i ens parlaven d’aquell Celrà que han habitat i ens han compartit generosament amb nosaltres. Una part de la seva història forma també part de la nostra.

 
També ens agradaria compartir-vos un dels treballs que hem anat bastint amb la Mariama, una de les joves amb qui més moments hem compartit. Amb ella hem treballat la gravació i edició d’un vídeo, però també un collage (va participar en alguns dels tallers de l’espai). Amb aquestes peces vol explicar-nos com viu ella, en la seva vida diària, la relació amb el territori, situant-se en els espais que per ella signifiquen: El Local Jove, la Biblioteca de Celrà, el Parc de Can Cors Guinard, l’estació de Renfe.

 

 

 
Tenim a més a més un document al núvol, que li vam posar com a títol «Vivències Mariama» per recollir les seves impressions al voltant del projecte, ella però, va voler conèixer també les impressions de l’Olga i li va deixar una sèrie de preguntes. Us deixem entreveure alguns moments d’aquesta intimitat.
 
Que vas sentir al conèixer el projecte “Geografies”?

Bueno, el primer que vaig sentir… vaig quedar-me: què, que és això, no m’interessa. Però mira on estic, davant d’aquest ordinador escrivint, qui pensava que arribaria a gravar un vídeo o editar alguna cosa. Però ara he après coses que no sabia.

Bé… El primer dia que vaig venir en el local de l’Olga, va ser amb el local jove i les meves amigues. El dimecres l’Olga va venir al nostre local a explicar-nos coses sobre la vida antiga. Bé, les meves amigues i jo vam dir que no ens interessava però al final vaig acabar fent el projecte amb una amiga i al final ella ho ha deixat i jo he continuat perquè de veritat m’interessa, no com la meva amiga que a ella només li interessava les fotografia. No mentida, a mi també només m’interessava això, però ara veig que no pot ser sempre fer el mateix, estat bé canviar d’aire a vegades.
 
Que vas pensar quan vas conèixer la vida de les dones grans?

Doncs em vaig quedar cada boca oberta, o sigui, puc dir que les seves vides era molt millor que la nostra. Però la part de la guerra i tot això em vaig quedar en xoc, algunes persones havien de caminar fins a la frontera de França. També vaig fixar-me que s’enrecorden perfectament de la seva infància. O sigui si a mi em preguntes sobre la meva infància, jo et diré que sempre estava mirant el mòbil de la meva mare o la tele, no tenim aquesta infància d’anar al carrer a jugar. La majoria del dia estem amb els mòbils, a vegades però si anem a jugar al carrer a vegades. Però moltes gràcies a la Dolors Prunell i a la Concepció per deixar que ens expliquin les seves històries d’infància.

Han quedat algunes preguntes al tinter que havíem de respondre en imatges i vídeo, així que per aquestes haureu d’esperar a que ens deixin veure’ns més enllà de la pantalla.
 
La Mariama va formular també les seves a l’Olga:
 
Què vas sentir quan vas saber que algunes persones no els interessava tant el projecte?

Doncs, en un primer moment, pel que fa a sentiments sempre et sap una mica greu que allò que més estimes i que t’interessa no li agradi a la resta de persones. Llavors s’ha de fer l’exercici de situar-te en tu mateixa i pensar en la magnitud del món. I t’has de preguntar que si tot allò que interessa a la resta de persones t’interessa a tu. Algunes sí, altres no. Fent aquest exercici t’has d’imaginar la quantitat de persones que viuen alhora que tu i pensar en la diversitat de gustos, de condicionants econòmics, religiosos, socials. De totes aquestes persones que viuen en un mateix temps amb quantes ens relacionem habitualment? Perquè tens unes amistats i no unes altres?

Hi ha coses que uneix a les persones i una d’aquestes són els interessos comuns, el gust per l’art, la música, la forma de veure la vida. Llavors, després de fer aquest exercici el sentiment s’apaivaga i somrius.
 
De què t’ha servit treballar amb la Mariama en el mateix espai?
Treballar en un mateix espai m’ha servit, sobretot, per conèixer-la millor, parlar i anar construint entre les dues el projecte artístic per mostrar la seva mirada jove, el seu sentir el territori i els espais i carrers que, des de petita ha trepitjat i la seva concepció de la cultura. Treballar al mateix espai també ens ha servit per acabar compartint moments amb altres persones que treballen o han vingut de visita, i també participar d’alguns dels tallers que hem organitzat a l’espai expositiu.
Encara que guardo un record molt vívid de la meva joventut, de l’energia i els moments viscuts i les músiques, poder compartir amb la Mariama reflexions, músiques i paraules m’ensenya i m’obre uns mons que d’una altra manera no seria possible.

T’agradaria continuar aquest projecte amb les joves o amb la Mariama?

Quan vaig imaginar al cap el projecte «Geografies variables de la memòria», vaig pensar-ho a llarg termini. I anar configurant any a any diverses capes, punts de vista, vivències culturals de tota mena i amb diferents persones. La idea és continuar treballant i aprofundint per conèixer el municipi que habitem amb una mirada oberta i curiosa. El meu ideal seria poder crear un grup de treball intergeneracional i que cadascuna aportés el seu saber.
 
Esperem aviat retrobar-nos més enllà d’aquest espai virtual per mirar-nos als ulls, somriure i seguir…
 
 
[half_width]

[/half_width]