Les Voltes d’en Rosés, el terra tremola (blog GironaSona música recerca)

blog-item

Seguim amb el recorregut del projecte Girona Sona per conèixer un altre edifici singular i les seves vinculacions musicals. Ens trobem sota les Voltes d’en Rosés. Els historiadors i arqueòlegs ens expliquen que van ser bastides l’any 1192, quan Guilleuma Flor d’Estiu va vendre les cases que tenia a Bod i Pere Bernat. En aquest indret s´hi feia el mercat. Els treballs arqueològics realitzats l’any 2012 van verificar que sota hi havia habitatges medievals datats als segles XIII i XIV. Probablement obradors o tallers a la planta baixa, era el barri comercial – per dir-ho de forma contemporània – del burg de l’Areny. Al segle XVIII seria quan s’unificarien els dos habitatges en un de sol conferint l’aspecte que veiem en l’actualitat.

Va ser un dels edificis escollits per estudiar dins el projecte Girona Sona perquè durant 46 anys va ser el Conservatori de Música de Girona. Era una dada prou important. Però volíem conèixer una mica més, com sempre, la curiositat.

Cafès i espectacles ressonen a l’interior

Sabia que a començaments del segle XX estava situat allà mateix el Cafè l’Havana. Una altra vegada la ruta elaborada pel GEiEG,la seva seu va estar situada al cafè durant uns anys. En la recerca de notícies del cafè no vaig tenir sort, no sortia gaire al diari.

La Sociedad Benéfica de individuos procedentes del Ejército y Armada ‘La Benemérita” celebrará su Junta general ordinaria hoy a las tres de la tarde en su domicilio social Café Habana para tratar de asuntos relacionados con los beneficios que a sus asociados concede la ley de julio de 1885.
Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 1913-11-16, p. 10
El vinent dissabte dia 30 del corrent, a les 9 i mitja de la nit tindrà lloc al cafè Habana (Voltes d’en Rosés) una conferència a càrrec del diputat socialista català Rafael Campalans, organitzada per la Unió Sindicalista de Catalunya, secció de Girona, el qual dissertarà sobre el tema “La Festa dels treballadors”. L’acte serà públic.
Conferència de Rafael Campalans. Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 1932-04-27, p. 2

La següent notícia de l’any 1932 ja ens anuncia que el Centre Catalanista ha adquirit el local per instal·lar la seva seu.

Així doncs, és el moment de buscar informació a l’Arxiu Municipal de Girona. Al plec de llicències d’obres relacionades amb l’edifici, hi ha un document, una carta de «Unos vecinos que pasan mucho por dicha calle» de l’any 1878.

Muy señor nuestro: como de un dia a otro puede haber un serio disgusto en esta Capital si llega a desmoronarse la fachada de la casa Nº 25 sita en la calle de las ferrerias vellas, propia de D. Salvador Miralles, pues nunca edificio alguno ha encontrado que amenace tanta ruina, conviene que la comisión de obras públicas de esta Municipalidad sin pérdida de tiempo se entere de esa denuncia, y ponga el correctivo remedio para evitar una catástrofe que se está en el caso de evitar. Lo que amenaza ruina es todo el detras y fachada de dicha casa, en la que hay el café Español, en prueba que no hay más que entererarse esa Comisión, y se verá que á más de la fachada de la calle de las ferrerias, las paredes interior estan desprendidas y con grietas de más de medio palmo. (…)
AMG(Arxiu Municipal de Girona) Rg. 01229
Carta dirigida a l’Alcalde de Girona de la Societat Moratin.
La junta de la Sociedad dramatica Moratín despues de aprobado por la autoridad Civil de la Provincía el reglamento de la misma, acordó en sesión del 8 del actual participar á V.S. para los efectos de la Ley, que la propia Sociedad dará sus representaciones en el primer piso de la Calle de la Cort, nº 7 en donde se halla establecido el Café Español, la cual empezará sus funciones el viernes dia 27, poníendose en escena los dramas La agonia de Cristobal Colon y La tienda del Rey D. Sancho. Finalizando la función con la pieza catalana Lo diari ho porta.
El propio tiempo de la referida Junta ha tenido a bien nombrar á V.S. sócio honorario de la mencionada Sociedad.
Todo lo cual me complazco en poner en conocimiento de V.S.

AMG(Arxiu Municipal de Girona). Rg.63.214(3)

La preocupació del veïnat potser tenia a veure amb el fet que feia pocs mesos el cafè era la seu de la «Societat Dramàtica Moratín», una companyia de teatre que programava funcions cada divendres. L’arquitecte municipal va inspeccionar l’edifici i va dictaminar que sí que podien fer-s’hi funcions dramàtiques però s’havien d’evitar els balls. El terra tremola.

Ara sí, tinc una referència per fer recerca als diaris, allà estava el Cafè Espanyol. No sé molt bé quan va obrir les seves portes, però la primera notícia que he trobat és de l’any 1871, on es descriu un robatori sota el cafè. Molt més interessant és la següent de l’any 1874:

Un cafè chantant al cor del barri vell

Tot i les queixes del veïnat que pateix per l’edifici, al cafè se seguirà programant tot tipus d’espectacles i concerts. El local a finals del XIX serà adquirit per un altre propietari, que en farà reformes i l’anomenarà «Centro Recreativo La Unión Gerundense» i ho convertirà en un cafè Chantant.

El pasado jueves abrió sus puertas al público el nuevo café chantant, que está instalado en el local del antiguo Café Español, en el cual trabaja una compañía francesa procedente del Eden concert de Barcelona; por lo que hemos oído decir, es mucha la concurrencia que acude a disfrutar de lo variado de los espectáculos que allí se representan.
El constitucional : periódico liberal: Año VIII Número 1060 – 1888 enero 8, p. 3

Les mademoiselles de l’Eden Concert, que escandalitzaran a més d’una persona, s’anuncien al gener per la inauguració del nou cafè al diari Nueva Lucha.

(…) La lista que tenemos á la vista contiene como cantante de género á Mlle. Antonia; como excéntrica á Mlle. Regina; como cómica á Mlle. Nikka y Mlle. Rebecca, cantante escéntrica, travestril y danzosa. (…)
Nueva Lucha, La. 5/1/1888. Pàgina 2

Tres dies més tard el diari El integrista: seminario católico atacava aquest nou casino.

Dice un diario local, que el Café Español, Casino Español, Café Chantant, etc.. (que nos figuramos que será el Casino de la Unión de la plazuela de la Cort Real), “Se necesita canto francés, canto flamenco y el altar al juego” ó sea todos los elementos desmoralizadores. Esperamos que, si es cierto lo que dice el periódico aludido, el señor Gobernador dará las órdenes oportunas para que el referido Casino no tenga tales necesidades.
El integrista : semanario católico: Año I Número 6 – 1888 febrero 11, p.3


Les actuacions continuaran durant uns pocs mesos, l’artista de les nits del cafè Mll. Angelina delecta al públic amb la seva veu simpàtica. Aquest punt una mica «canalla», enmig d’una ciutat conservadora de les formes, no tenia gaire futur. El mes de juny trobem una nova gerència que li dona un gir important.

La nueva Gerencia del del Café Español, nos ruega hagamos constar que ha cesado en dicho establecimiento el canto flamenco. La nueva Gerencia se propone imprimir otra marcha al propio Café, estableciendo en él un local con la debida separación e independencia para que los señores eclesiáticos puedan tener un punto de reunión sin que padezca el decoro de su ministerio.
El constitucional : periódico liberal: Año VIII Número 1127 – 1888 junio 13, p.2

Aquest nou estil de cafè no tindrà gaire èxit, l’agost es posava en venda i no tornarà a obrir de nou les portes a finals d’octubre. Poques notícies trobem fins a començaments del segle XX quan s’ha transformat en el «Casino Republicano Autonomista» i més tard en el cafè l’Havana del que ja he fet referència.

Temps convulsos del Centre Catalanista a «La Obra» Sindical

El Centre Catalanista adquireix el local per realitzar les seves activitats, allà impartiran conferències però també s’organitzaran balls de cap d’any i carnaval. Al local es podrà ballar a ritme de Jazz, tot i que el terra segueixi tremolant.

El proper dia de Cap d’Any a la tarda, tindrà lloc al local del Centre Catalanista — Cort Reial, 7 — un formidable ball. La decoració de al sala i el “buffet” será d’un regust típic català. Els treballs artístics correran a càrrec del escenògraf gironí Tomás Colomer. Per l’interès que ha desvetllat aquest ball, podem assegurar que serà un vertader “succés”. GRAN BALL DE SOCIETAT amenitzat per l’orquestrina ‘Broadway’s Jazz.
Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 1934-12-27, p. 2.

Durant la guerra civil, el centre servirà com a seu social de les Joventuts Socialistes Unificades, que s’organitzen com a centre de reclutament del batallons del Timbaler del Bruc, o de l’Alianza Juvenil Antifascista, que organitza un ball per recaptar diners per a l’Agrupación Hospitalaria de Gerona.

Arribats a juny del 1939 llegim com s’instal·len en les oficines un grup d’excombatents de Girona per fer un cens dels que han lluitat a la guerra.

Con la debida autorización y beneplácito del Excmo. Sr. Gobernador Civil y Jefe Provincial de F.E.T. y de las J.O.N.S. un grupo de ex combatientes de nuestra ciudad, – representante genuíno de esa juventud que desangró el Ejército rojo incorporando su valor y su sangre a la gran reconquista española -, empezará a proceder de la organización del censo de ex combatientes de la ciudad y provincia.
A este efecto se ruega a todos los ex combatientes de Gerona ya licenciados se sirvan a inscribirse pasando por las oficinas instaladas en “Voltes d’en Rosés” número 7 abiertas todos los días laborables, a partir de hoy lunes día 26, de 12 a 1 de la mañana y de 6 a 8 de la tarde.

Pirineo, El, 1939-06-26, p. 1.

En una anterior recerca havia trobat uns anuncis dels anys 40 del segle XX que no acabava d’entendre. Com que el focus no era estudiar en profunditat la «vida» de l’edifici els vaig descarregar i guardar sense més. A l’arxiu de Girona vaig trobar la referència que em faltava per entendre-ho.

Anunci: Obra “18 de julio”. Procederá a la VACUNACIÓN notifica a todos sus afiliados y familiares en su Consultorio Provincial, calle Cort-Real, núm. 7 (Voltes d’en Rosés) en las horas doce y media a una y media y de siete y media a ocho y media.
Sitios de Gerona, Los, 1945-08-10, p. 2.
ANGEL RODRÍGUEZ BALLOU, Delegado Sindical Provincial de Gerona a V.E. con el respeto debido.
EXPONE: Que siendo propietaria la Delegación Nacional de Sindicatos de la casa señalada de nº7 de la Calle Cort-Real de esta ciudad y debiendo efectuar en la misma las obras de habilitación a fin de destinarla a los Servicios Médicos de la Obra Sindical «18 de julio» (…)

AMG (Arxiu Municipal de Girona) Rg. 04220

Una meravella de document, amb la instància que es presenta a l’Ajuntament també podem trobar els plànols de com havia de ser la nova seu del que s’anomenava «El Sindicato Vertical», de fet l’únic sindicat.

La delegació s’havia apropiat de l’edifici i va acollir algunes de les diferents branques en què es dividia: La obra 18 de julio, la C.O.S.A (Sindicat agrari), l’Instituto Nacional de la Vivienda, ANSIBA (Sindicat d’artistes) i l’any 1953 el conservatori, encara filial del Liceu de Barcelona. L’any 1955 es convertia en el Conservatorio de Música de «Educación y descanso». L’any 1958 prenia el nom definitiu «Conservatorio de Música Isaac Albéniz» de la Obra Sindical «Educación y Descanso».

De Conservatori de música a Centre Cívic
Las clases darán comienzo en esta Escuela, única filial, en Gerona del Conservatorio de Música “Liceo” de Barcelona, el lunes, dia 5 de octubre, a las seis de la tarde en el nuevo local sito en la Calle de la Cort-Real, 7, segundo (Voltes d’en Rosés).
Sitios de Gerona, Los, 1953-10-01, p. 4
Próximo a celebrarse el cincuenta aniversario del fallecimiento del que fue insigne compositor Isaac Albéniz, hijo de esta provincia, pues fue en Camprodón donde viera la luz natal, la Jefatura Nacional de la Obra Sindical «Educación y Descanso», a propuesta de su Delegación Provincial gerundense, ha acordado como homenaje al ilustre compositor, dar su nombre al Conservatorio que la citada Obra tiene en funcionamiento en nuestra capital, el cual, en su virtud, pasará a denominarse de ahora en adelante «Conservatorio de Música Isaac Albéniz, de la Obra Sindical «Educación y Descanso» (…)
Sitios de Gerona, Los, 1958-10-18, p. 2

Els plànols ens indiquen que part del projecte no es va arribar a realitzar, almenys la façana no va ser reformada segons la proposta de l’arquitecte i les reformes interiors no sabem fins a quin punt perquè una part del primer pis – ja tremolava a finals del XIX, recordeu – s’enfonsa l’any 1954. Tots ells van anar convivint al mateix edifici fins que el sindicat va ser abolit per Alfonso Suárez l’any 1976. Tot i les incerteses viscudes per la desfeta, l’any 1979 es crea un nou patronat i la música segueix fins a ocupar tot l’edifici.

Cada vegada hi ha més matriculacions i encara que s’havien anat fent petites reformes, l’edifici no tenia les condicions més idònies. Just al llindar del segle XXI, la Casa de Cultura l’acull «provisionalment». Encara el podreu trobar allà. Es fa un silenci a les Voltes. La següent sonoritat serà la de les màquines que refan tot l’interior. El setembre de 2013 s’inaugura el Centre Cívic del Barri Vell, si hi entreu, al fons trobareu un petit escenari on, de tant en tant, es podreu gaudir de melodies, sons i veus.


Amb el suport de:

Logos de l'Ajuntament de Girona, beca kreas